Sínia eixuta i infinita

Si digne és sinònim de mereixedor, d'honest, de noble i de respectable, els membres del Tribunal Constitucional han perdut, pel camí de l'Estatut de Catalunya, alguns d'aquests qualificatius. Per mi, ja és manifestament indigne la seva caparrudesa en voler sentenciar un tema pel qual han demostrat ser incapaços del mínim consens. Avui tendran l'enèsima reunió i ningú no espera millor resultat del nul que oferí ahir.

Quantes ponències i reunions són necessàries per arribar a la conclusió que qualsevol persona de seny arriba tot d'una: ningú no és imprescindible (creure el contrari afegiria supèrbia a la inutilitat manifesta) i n'hi haurà d'altres amb capacitat per configurar millors acords. Però ja ho veis: per confirmar la politització que s'entesten a negar i demostrar que, en el millor dels casos, defensen les seves idees i no el país, roden com muls eixorcs la sínia tan eixuta com infinita. En lloc de fer camí en caminar, fan més profund el solc que els serveix de trinxera; antecedent de la inexorable tomba on faraònics s'enterraran amb la dignitat dels que els suporten.