El ventilador del senyor Rodríguez

El PP té una travessia judicial complicada, i això és ben sabut. Altra cosa és que això li passi la factura que pertocaria en clau electoral. Però la realitat judicial, a hores d'ara, és que tots els casos, absolutament tots els casos que s'han denunciat a la Fiscalia corresponents a presumptes delictes dels conservadors, han comportat que els afectats hagin "cantat" tot i més i hagin involucrat els seus superiors revelant trames possibles de corrupteles i malifetes econòmiques. Han recorregut, en definitiva, les acusacions. La qüestió, com és sabut, afecta fins i tot l'expresident Jaume Matas, un home que tenia una relació molt directa amb Rodríguez i que, pel que es diu, es reuní amb ell en ocasions complicades que afectaven de manera directa el procés del que seria posteriorment el cas Andratx, amb condemnes efectives de membres destacats del PP.

Però el que no pot fer un partit que té aquest situació difícil és, per boca d'un dels seus dirigents i en seu parlamentària, descriure, en forma d'acusació, una realitat judicial que afecta una altra persona que no és present a la sala: en aquest cas, jo mateixa. Rodríguez va etzibar al conseller d'Economia que ell tenia la seva dona condemnada pels tribunals, situació que ell, el senyor Rodríguez, no tenia. Recórrer a aquesta baixessa és il·lustratiu de la manera de ser d'una persona. Entre d'altres coses, perquè el senyor Rodríguez coneix perfectament la diferència que hi ha entre un contenciós administratiu i una causa penal.

I a mi mai se m'ha acusat per temes penals, i sí que hi ha hagut una decisió no unànime, i això és molt important, del Tribunal Contenciós Administratiu quant al meu nomenament com a consellera de Salut, un tema que portà directament, d'ofici, l'Advocacia de la Comunitat Autònoma. En el dictamen, que no condemna (no he estat condemnada ni a pagar les costes processals!), del Contenciós, es parla clarament del fet que no existí, en tot el procés, cap factor de caire econòmic irregular, ni cap apropiació indeguda de cabals públics ni cap altra mena d'irregularitat de caire econòmic i financer. No obstant això, el PP persevera en un tema que ja està decidit fa anys, que és totalment exculpatori envers la meva persona i la meva actuació... per escampar els dubtes i les acusacions de corrupció (sí: corrupció) que l'afecten de forma més directa cap a membres del partit socialista.

La realitat, i ho he tornat a sentir per la ràdio, perquè tothom és esclau de les seves paraules, és que quan es demanà al senyor Rodríguez pels seus contactes amb el senyor Hidalgo, es limità a dir, amb la seva proverbial facilitat expressiva, que es trobava un dilluns a una hora determinada i al seu despatx. Una antologia del disbarat i de la barra, monumental, que té aquest personatge que, endemés, ha mentit sense aturar quan ha dit que ell... mai digué aquella frase!! Demencial. Puc entendre que políticament la gent es defensi com pugui i sàpiga, sempre amb uns límits decorosos d'un comportament educat.

Que se li recordi el que ell va dir, clar i taxatiu, al senyor Rodríguez, i la seva resposta sigui recordar de forma torticera i tergiversadora un cas ja superat, sense màcula ni de corrupció ni d'actuació penal delictiva, retrata molt bé en mans de qui està el PP. Jo, si fos en Bauzà, aniria amb compte. Conec Bauzà fa anys, va treballar a la meva farmàcia, és bona gent: però, alerta, també és apotecari. No fos cosa que, si arriba a president i segueix cobrant les receptes que despatxi el seu substitut a la seva oficina de farmàcia, es topi amb la barra del senyor Rodríguez dient-li que incorren en una il·legalitat! Vius i ungles amb determinats companys de pupitre, amic José Ramón.