La política agrària està molt centralitzada dins la Unió Europea. El marge dels estats és limitat i el de les comunitats autònomes encara ho és més que el dels estats. Una política tan centralitzada, i en conseqüència tan burocratitzada, sols pot ser eficient si els gestors finals són capaços d'adequar les mesures generals a la realitat de cada lloc. Però les polítiques pròpies exigeixen saber on es vol anar, prendre decisions i dotar-se dels recursos necessaris. És indispensable una visió de les necessitats de cada indret i la ferma voluntat de preservar el sector agrari com a sector essencial per al futur col·lectiu.
No és aquesta la sensació que transmet el Govern balear. Un Govern no pot sortir dient que la seva única política és el traspàs de les competències als consells insulars, si no està disposat a posar els doblers per fer-ho possible. Llevat que el que realment es pretengui sigui tirar pilotes fora i, amb aquesta excusa, passar el que resta de legislatura sense fer res. No és que el traspàs al Consell de Mallorca no s'hagi de fer, però s'ha de fer bé, sense aturar en cap moment el funcionament de l'Administració i amb la dotació pressupostària suficient. I, d'altra banda, el Govern no es pot desentendre d'aquelles competències que són seves i que no pot defugir.
Són ja tres anys de retards i de problemes greus en la gestió agrària. El problema és la insuficient dotació econòmica que col·lapsa l'Administració. No és ja que no es puguin dur a terme les polítiques pròpies -per falta d'intenció o de recursos-, és que ja hi ha dificultats de gestió -i de cada vegada més clares- en l'execució de les polítiques europees i estatals. Amb aquest escenari el tema de les transferències és un tema important, però de menor transcendència que la necessitat de complir els compromisos adquirits i pagar el que es deu als agricultors i empreses del sector agroalimentari. Si no es comença per aquí, el Govern perdrà tota la seva credibilitat.
La liquidació de la Conselleria d'Agricultura, si continuen el col·lapse administratiu i la insolvència econòmica, apareixerà com una passa més d'una política econòmica que, en temps de crisi, abandona un sector estratègic i el deixa sense recursos. Si mentre no sabem on és la competència, si al Govern o al Consell, s'opta per no fer front als problemes, es posarà de manifest que no s'ha eliminat la Conselleria per estalviar diners, sinó per dur endavant una clara estratègia d'abandó del sector primari. Això ja hi ha gent que ho pensa quan veu la paràlisi de l'Administració i la reducció dels fons econòmics. N'hi ha que sospiten, davant la inacció del Govern, que els fons finalistes de la UE o de l'Estat destinats al desenvolupament rural poden ser utilitzats per pagar altres despeses.
Tot plegat fa sensació d'improvisació. Sembla que hi ha dues coses preponderants: la necessitat de demostrar que es fan coses per reduir despesa i la negació d'un paper per a l'agricultura i el sector agroalimentari en el futur de les Illes Balears. En els pròxims mesos els dubtes s'aclariran. En tot cas, però, la legislatura ja estarà passada i vista per a sentència. Qualcú ha dit que, si es manté una finestreta per poder tramitar les subvencions, ja n'hi haurà prou. No s'espera gaire més. No es veuen intencions de dur endavant polítiques adequades a les necessitats del sector primari. El problema és que fins i tot aquesta finestreta per tramitar papers cap a Europa es pot veure en perill si no es tenen unes mínimes idees clares.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
S'abandó no només és des sector primari sinó també des secundari, que és un sector propi d'una societat avençada. Es sector terciari, es qui s'ho menja tot, és a més un sector improductiu, no produïm res i això és escarrufador