El vot i la responsabilitat

Encara falta gairebé un any perquè ens convoquin a eleccions i la dreta espanyolista econòmica, política i mediàtica ja ha posat en marxa la previsible campanya de foment de la divisió i el desànim de les forces polítiques rivals. Pretenen fer-nos creure que ja tenen les eleccions guanyades i, per tant, és irrellevant el que facin els altres. Cal dir, de totes maneres, que si el que fan els "altres" és apuntar-se al suïcidi polític de Rodríguez Zapatero, per ventura sí que tendran raó.

Sembla encara un poc prest per posar-se a parlar d'eleccions, però aquests darrers dies s'han succeït dos fets que m'han retornat un dels interrogants dels quals més m'inquieta desconèixer una resposta mínimament convincent: quins ressorts impulsen la gent a triar l'opció que acaba votant?

Els resultats de les eleccions sempre em resulten dignes de respecte, però no sempre em resulta fàcil entendre els mecanismes que els han provocat.

Diumenge passat hi va haver les eleccions a la presidència del Barça i dilluns d'aquesta setmana hi va haver, a Can Alcover, un apassionant debat amb el títol Votar o no votar. Ambdós fets han resultat un fort revulsiu a l'interrogant recurrent: què fa que la gent triï una opció de vot i no una altra?

Particularment em costa molt entendre quin mecanisme s'ha activat en el soci barcelonista que ha estat capaç de fer triar d'entre els quatre candidats el que proposa un model més allunyat de l'actual model de club, ple de valors positius i ple d'èxits esportius.

El mateix dia de les eleccions a Can Barça, diversos mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació feren una enquesta que encertà de ple els resultats que es produirien. Aquesta mateixa enquesta reflectia que una amplíssima majoria de socis del Barcelona era contrària a les (poques) decisions que ha anunciat el president electe que prendrà en assumir la presidència efectiva. Si estàs en contra del programa que ha anunciat aquest candidat, què fa que hi votis a favor? Si dius que no s'ha de mesclar esport i política, per què no t'ho apliques a tu i, per tant, prescindint dels posicionaments polítics de Laporta no reconeixes que, objectivament (més de 70 títols en set temporades) ha estat el millor president del club.

En el cas concret del Barça, hi té a veure la intensa aposta del Grup Godó (La Vanguardia, El Mundo Deportivo...) per Rosell, com a venjança perquè, a diferència dels altres presidents, en Joan Laporta els cobrava la publicitat que exhibeixen al Camp Nou?

En el debat celebrat a Can Alcover, alguns participants ens procuraven sinó respostes, com a mínim elements per a la reflexió: En Josep Juárez ens recordava que l'abstenció és també un dret. En Damià Oliver afirmava que només des de la pressió ciutadana des de fora de les institucions és possible canviar les coses. N'Antoni Tarabini replicava que, malgrat que els partits polítics poden haver decebut la ciutadania, la posició més intel·ligent és anar a votar, ja que l'abstenció no té impacte polític. En Cristòfol Soler reconeixia que hi ha una fractura entre la "classe política" i la ciutadania, afirmava que la del 2003 al 2007 havia estat la "legislatura més nefeasta" per la corrupció i explicava que el sistema electoral espanyol afavoreix el bipartidisme i que falta pluralitat mediàtica. I en Pere Sampol afegia que un vot desinformat és un vot manipulat.

A mi em venia al cap aquella reflexió de Guillem Forteza que deia que era partidari del sufragi universal, però que era necessari que aquest anàs acompanyat de la cultua universal.

I aquesta és, per ventura, una de les claus de la democràcia. Aquest gest tan fantàstic que consisteix a dipositar una papereta dins una urna ha d'anar acompanyat de l'exercici de responsabilitat d'haver-se informat i haver reflexionat abans.

La llibertat sempre va acompanyada de responsabilitat.