Un estudiant i el seu amagatall (1911)

"Malcolm Malcolmson, propera ja l'època dels exàmens, decidí refugiar-se en algun indret on la solitud li permetés preparar-los a consciència. Tenia tanta por del sorollós encís de les platges com a l'aïllament absolut del camp, que coneixia a la perfecció des que era un infant. Cercava un poblet discret on ningú ni cap cosa no el poguessin distreure. Per aquest motiu, va reprimir l'impuls de demanar consell als amics, pensant que aquests li recomenarien llocs on tendrien coneguts i això ho volia evitar així com fos. Va emprendre, doncs, la recerca personalment.

Va omplir una maleta amb la roba i els llibres que havia de menester i comprà un tiquet per al primer nom desconegut que figurava en el mapa dels trens de rodalies. Quan tres hores després baixava del ferrocarril a l'estació de Benchurch, la idea d'haver esborrat les petjades rere d'ell per a gaudir al seu gust del temps d'estudi el va satisfer plenament. De seguida partí vers l'únic hostal de la petita i somnolenta localitat, on es va inscriure per a passar-hi la nit. La vila de Benchurch organitzava una vegada cada mes el seu propi mercat i durant aquells set dies els seus carrers eren envaïts per una molt diversa multitud, encara que això feia que els altres dies no fos més animada que qualsevol desert.

Tanmateix Malcolm, l'endemà d'arribar-hi, va recórrer els voltants a la recerca d'una residència fins i tot més aïllada i tranquil·la que l'hostal del Bon Viatger, que és com s'anomenava. Només el va impactar un habitatge que semblava haver d'omplir els seus exagerats desitjos de calma exterior, tot i que no era calma la paraula més adient per descriure aquell lloc sinó dessolació. Era un edifici vell, ruïnós, de construcció feixuga i estil jacobí, proveït de poderoses ales de teulada sota les quals es dibuixaven tot un seguit de finestrons situats a excepcional altura. L'envoltava una tanca de totxos sòlidament construïda i el conjunt més aviat semblava una caserna que una casa ordinària...".

El relat és adient en aquests dies d'exàmens, quan és precís concentrar-se en un darrer esforç. Però a molts els distreu, enmig de l'estudi, el vol d'una mosca. Tot plegat fa que hom parli de sort o de frustració. Els estudiants, amb les temptacions de la jovenesa a sobre, juguen aquests reptes d'última hora convertits en sacs de nervis. Tots ho hem experimentat, això. La universitat no dóna duros a quatre pessetes. I per això aquest Malcolm de la història es volia aïllar amb els seus llibres, lluny dels cants de sirena. L'autor del relat que ens podria semblar molt actual i no ho és nom Bram Stoker (1847-1912) i aquí el lector ja haurà endevinat que és tracta del creador d'un Dràcula, universalment conegut, tan conegut que la resta de la seva producció literària a l'ombra del famós vampir ha romàs oblidada. Havent nascut a Dublín i mort a Londres, Stoker va fer els seus estudis en el Trinity College i després fou funcionari, feina que abandonà per a dedicar-se a la literatura i l'ocultisme.