NV-A: Victòria sobiranista i democràtica

He de confessar que he rebut amb alegria els resultats electorals de les eleccions generals celebrades diumenge passat a Bèlgica. Per primera vegada, un soci de l'Aliança Lliure Europea (ALE), partit europeu del qual form part, ha guanyat les eleccions en aquell país plurinacional. L'alegria és doble: d'una banda, per la victòria d'una formació independentista flamenca; i, de l'altra, perquè la Neue Vlaamse Alliantie (NV-A) ha desplaçat l'opció populista del Vlaams Belang (també independentista flamenca), que ha perdut devers la meitat dels seus diputats.

La NV-A obrirà, sense cap mena de dubte, una nova etapa política a Bèlgica. Ningú no podrà articular un "cordó sanitari" al voltant de la NV-A, com es va fer, en el seu moment, al voltant del Vlaams Belang. La victòria d'un partit independentista flamenc de tendència democristiana esbandirà tota possibilitat d'estigmatització per extremista de dreta. Es tracta, en definitiva, de la victòria d'un partit polític moderat ideològicament, perfectament assumible per a les forces democràtiques d'arreu d'Europa, però ferm en les seues conviccions nacionals.

La manca de consistència del nacionalisme propi arreu dels Països Catalans (també al Principat) es pot comprovar en el discurs que s'ha fet sobre aquesta victòria electoral. Tots els mitjans de comunicació -també els considerats "catalanistes"- s'han referit a l'NV-A en termes manllevats de la Brunete mediàtica. No es parla d'independentistes, sinó de "separatistes", no es parla de patriotisme, ni de confederalisme (que és el que ara mateix propugna l'NV-A, com a pas previ a la independència), sinó directament de "secessionisme" (sempre en un context negatiu).

Que això ho signin els periodistes principatins, tenint en compte les simpaties polítiques de la gran majoria d'ells, no ens ha de sorprendre. Ni els agrada l'independentisme ni els agraden els democristians. Ni l'ALE: almenys no agrada a la mitja dotzena que saben què és aquest partit polític europeu. Però que la victòria de l'NV-A a les eleccions generals de Bèlgica no desperti una mica més d'entusiasme espontani entre els líders de les formacions polítiques que es reclamen sobiranistes ja m'és més mal d'empassar.

Ara mateix, els dos partits capdavanters del sobiranisme de nacions sense estat a l'Europa occidental són l'Scottish National Party (SNP), que governa en solitari a Escòcia, i la Neue Vlaamse Alliantie (NV-A), que podria formar govern, no ja a Flandes, sinó a Bèlgica (si compta amb els aliats necessaris per fer-ho). Ambdós partits tenen moltes coses en comú. Es tracta, per exemple, de catch all parties (és a dir, partits que tenen militància de tot l'espectre polític). L'SNP està més escorat cap a l'esquerra (perquè la societat escocesa també és, molt majoritàriament, d'esquerres), mentre que l'NV-A es troba més escorada cap a la dreta (perquè la majoria dels flamencs tiren més cap a la dreta que no cap a l'esquerra). Són partits que estan per la construcció nacional dels propis països i s'ajusten, en l'eix ideològic, en allò que és majoritari dins la pròpia societat. Fet que no implica, per descomptat, que aquests partits no siguin transversals.

Record una vegada en què demanava a un membre de l'SNP si hi havia militants del partit (pal de paller del nacionlisme escocès i, com hem apuntat, de tendència esquerrana) que fossin de dretes, i com els tractaven. "Els tractam molt bé", em va respondre, "perquè en tenim molt pocs".

Els èxits electorals de l'SNP (repetidament) i de l'NV-A, en claríssim procés de consolidació com a primera força política de Flandes i de Bèlgica, ens donen algunes pistes sobre allò que s'ha de fer per aconseguir que un moviment en pro de la llibertat del propi país arribi a ser mínimament sòlid. Com que no tothom ho veu igual, malgrat la dada objectiva dels resultats, els entusiasmes nostrats resulten zigzaguejants i erràtics. A mi, particularment, al costat de la CDU i de l'SPD, dels conservadors, liberals i laboristes britànics, o de l'UPM o el PSF, m'interessen molt especialment partits com l'SNP i l'NV-A, que han de fornir el pols del que ha de ser una Aliança Lliure Europea sòlida i puixant.