El sistema que es renova per dins

No sembla que la pretensió de Wolf i d'altres intel·lectuals fos tan delirant com ara és això, tota vegada que l'altra Alemanya tampoc no havia aconseguit construir un paradís accessible a la majoria de ciutadans. Per fer-ho curt, aquella proposta no va merèixer ni la cortesia de ser donada per rebuda. De manera que el món, del socialisme -cap relació amb la socialdemocràcia- no en vol ni la pols, com va dir, mentre s'espolsava les sabates, un capellà en el moment d'abandonar el meu poble -"D'Ariany, ni sa pols no en vull". Hi ha gestos que sempre agrairem.

Així, el sistema es compon d'apòstols, d'usuaris convençuts i regeneracionistes, de gent conformada o resignada; i de víctimes. El pensament crític hi perviu cada dia amb més dificultats, perquè els seus materials són dipositats en el buit quan arriben a qüestionar res que afecti els fonaments, per més que s'hi hagin detectat cruis d'un ample preocupant. Al contrari, cada dia més ens anam acostumant a notícies com la que ens ha arribat aquesta setmana procedent de Taiwan: l'empresa Foxconn, fabricant d'aparells com l'iPad i l'iPhone, pateix una epidèmia de suïcidis entre els seus treballadors -i no és un afer simplement oriental: recordau que una onada de suïcidis afectà i encara afecta l'empresa francesa Télécom.

Els bons patrons d'aquesta meravella taiwanesa del sistema han optat per una solució en la qual tenen moltes esperances: suprimir l'ajut familiar que reben els hereus dels treballadors morts, ja que aquells que opten pel suïcidi no poden tenir més motivació, diuen aquests patrons, que la compensació que rebrà la família. Eliminant aquest macabre incentiu, esperen deixar els treballadors sense arguments per suïcidar-se. Pitjors eren els camps de reclusió siberians, responen els apòstols. I és que, com s'ha dit fins al vòmit, el sistema té elements autoreguladors que el renoven per dins -tot i que no es nota per fora.