Hem quedat atrapats en el sistema, però sembla que l'"altre", digueu-ne comunisme o socialisme real, ara per ara no té gaires possibilitats de reproduir-se. Ni tan sols s'accepta ja que se'n pugui reciclar cap valor per adaptar-lo al sistema únic pel qual ens governam. Christa Wolf, la novel·lista de la RDA (Alemanya de l'Est, sigui aclarit per a aquells que ja no recorden que hi havia dos estats alemanys) fou, al llarg de la seva vida, col·laboradora -informadora- i víctima de la Stasi, la sòrdida policia política de la RDA, qualitativament tan sòrdida com la KGB o la CIA. Quan es va començar a parlar de la reunificació de la RDA per part de la RFA -reunificació és un eufemisme emprat en lloc d'absorció-, Christa Wolf proposà que s'estudiàs la manera de preservar alguns valors del socialisme que, al seu parer, podrien contribuir a enriquir la societat del nou Estat.
No sembla que la pretensió de Wolf i d'altres intel·lectuals fos tan delirant com ara és això, tota vegada que l'altra Alemanya tampoc no havia aconseguit construir un paradís accessible a la majoria de ciutadans. Per fer-ho curt, aquella proposta no va merèixer ni la cortesia de ser donada per rebuda. De manera que el món, del socialisme -cap relació amb la socialdemocràcia- no en vol ni la pols, com va dir, mentre s'espolsava les sabates, un capellà en el moment d'abandonar el meu poble -"D'Ariany, ni sa pols no en vull". Hi ha gestos que sempre agrairem.
Així, el sistema es compon d'apòstols, d'usuaris convençuts i regeneracionistes, de gent conformada o resignada; i de víctimes. El pensament crític hi perviu cada dia amb més dificultats, perquè els seus materials són dipositats en el buit quan arriben a qüestionar res que afecti els fonaments, per més que s'hi hagin detectat cruis d'un ample preocupant. Al contrari, cada dia més ens anam acostumant a notícies com la que ens ha arribat aquesta setmana procedent de Taiwan: l'empresa Foxconn, fabricant d'aparells com l'iPad i l'iPhone, pateix una epidèmia de suïcidis entre els seus treballadors -i no és un afer simplement oriental: recordau que una onada de suïcidis afectà i encara afecta l'empresa francesa Télécom.
Els bons patrons d'aquesta meravella taiwanesa del sistema han optat per una solució en la qual tenen moltes esperances: suprimir l'ajut familiar que reben els hereus dels treballadors morts, ja que aquells que opten pel suïcidi no poden tenir més motivació, diuen aquests patrons, que la compensació que rebrà la família. Eliminant aquest macabre incentiu, esperen deixar els treballadors sense arguments per suïcidar-se. Pitjors eren els camps de reclusió siberians, responen els apòstols. I és que, com s'ha dit fins al vòmit, el sistema té elements autoreguladors que el renoven per dins -tot i que no es nota per fora.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si no fos que aquí els ajuts familiars en cas de defunció no solen rebre'ls els familiars de part dels patrons, sinó dels fons de la Seguretat Social, ja haurien tingut alguna idea semblant a la que han tingut els patrons taiwanesos. Però, gràcies a Déu no és així, i posat que les ajudes per defunció i les pensions han de sortir d'un mateix presupost, un suicidi no tan sols no perjudica el patró sinó que el deixa lliure d'un treballador que potser ja li feia nosa. Veurem si aconseguim que aqueixes prestacions tan bàsiques no siguin també objecte de retallada per part dels nostres governants.