“La recerca de la felicitat fa que la vida tingui sentit”

Fa anys que es dedica a la música i a l'escena, però ha estat als trenta-tres quan ha trobat una vertadera difusió de la seva feina, i tot gràcies a la televisió, en dos espais de gran audiència com ara Llàgrima de sang i Baleàrix. Però res d'això no estava gaire planificat en la seva vida.

Havia començat estudiant filologia anglesa i part de periodisme, però conegué un al·lot músic durant les classes d'art dramàtic -a les quals acudia per vèncer la timidesa- i descobrí que cantar i fer cançons era el camí que li interessava. Va comprar una guitarra i s'hi posà de manera autodidacta; aleshores nasqueren les seves primeres cançons que, si les haguéssim de classificar, anirien al prestatge d'un pop més líric que èpic, és a dir, més prop de la balada que del rock, sempre amb lletres acurades, més bé pertanyents al món dels cantautors.

Realitzà diversos enregistraments i quan la cosa estava a punt d'arrancar, la vida va fer un tomb i es va veure amb èxit als càstings que la durien directament a la televisió. Començà amb el paper de guàrdia civil lesbiana a Llàgrima de sang, però les audiències illenques no encobeiren un paper tan "llibertari", així que es va fer aconsellable que els guionistes aparcassin el personatge. Ara es troba en un moment en què la seva màxima il·lusió és centrar-se a acabar els més de seixanta temes musicals que té embastats dins un calaix, disposada a donar pròximament sortida a la seva màxima vocació, que és la música. Per això treballa amb Ruspell i, d'altra banda, compon conjuntament amb el músic i productor musical Toni Noguera.

- Què us agrada més i menys de l'època que us ha tocat viure?
- Potser sigui el mateix. Les dones ara tenim les mateixes oportunitats que els homes: independència (antigament les padrines vivien per a l'home, per als fills), però ara mateix tenim totes les oportunitats. Però, al mateix temps, tot això ens està creant una confusió, perquè estam en un procés en què ens costa acceptar, tant els homes com les dones, aquest canvi.

- Els engranatges no marxen amb fluïdesa?
- Sí, els homes encara cerquen la dona d'abans; i la dona, un home que potser encara no ha sorgit. I nosaltres, amb tota aquesta independència i llibertat, també ens estam perdent una mica.

- Teniu confiança, il·lusió, en algun dels personatges que dirigeixen la societat?
- Desgraciadament no tinc confiança en res. Trob que tothom és corruptible i que realment no tinc cap creença, ni en un déu ni en cap persona.

- Quina és la qualitat que més admirau i el defecte que més odiau?
- Allò que més admir en una persona és que tingui inquietuds, que no sigui conformista, que lluiti per saber allò que vol i vagi per a això. I allò que no suport és la manca d'empenta, la gent que es queixa contínuament que les coses no li surten, el victimisme. Hem de valorar les nostres possibilitats i viure intensament per intentar aconseguir els nostres somnis, independentment d'allò que la societat espera de nosaltres, perquè, si no, acabaries de ser feliç.

- Feis teatre, televisió, serials, cançons, però quin és el vostre brou perfecte?
- El que estic fent. He trobat un camp per conrar en el teatre, la televisió, el doblatge, on la meva eina fonamental és la veu, però allò que més m'agrada del món és la música.

- Llàgrima de sang, Baleàrix... Què us ha aportat participar en aquests espais televisius?
- Molt. Sobretot l'oportunitat de tenir més experiència. Quan vaig començar a Llàgrima de sang la resta d'actors ja havien rodar més de cent vint-i-cinc programes, així que entre ells es coneixien. I la primera escena que vaig fer, en el paper de guàrdia civil, era amb uns deu personatges als quals havia d'explicar les pautes per trobar una nina desapareguda i record que tremolava, perquè era molt de text i perquè allà mateix hi eren els grans, Joan Bibiloni, Simó Andreu, Lluqui Herrero, actors realment amb taules, així que em veia petitona, en el meu primer dia, amb poca experiència a la televisió, però ells es portaren molt bé amb mi, m'acolliren i em varen dir "tranquil·la, ja veuràs com tot anirà bé, no passa res, tots hem passat per això!".

- La autocontemplació dels actors i actrius pot dur a un egocentrisme excessiu?
- Depèn de la mesura en què ho facis i de com t'ho plantegis. Una actriu necessita veure's a ella mateixa, per poder millorar. Una cosa és mirar-te per veure si has quedat "mona" i l'altra és fixar-te en els defectes. A mi m'ha ajudat molt aquesta autocontemplació que dius perquè, per exemple, m'he vist molt aturada quan jo m'estava imaginant que estava donant un personatge molt més viu. Vull dir que s'han d'observar factor tècnics exclusivament i no altres coses.

- On us sentiu millor, a Llàgrima de sang o a Baleàrix?
- A Llàgrima... el personatge era patidor, s'havia de fer real, però a Baleàrix, que és una sèrie còmica, era més esperpèntic, surrealista i més bo de fer, perquè crec que tinc un punt còmic que funciona. Aleshores, els guions còmics sempre són més bons d'estudiar; i l'ambient de rodatge és més "doiut", en el sentit d'anar a passar-ho bé, perquè l'espectador s'ho passi bé.

- Què ha de tenir un guió per ser il·lusionant per a una actriu? Comercial amb èxit o "de culte" per a un públic més selecte?
- A mi m'il·lusiona que m'interessi el personatge, que tingui algun punt en comú amb mi, a l'hora de fer-ho més creïble. Els personatges que es distancien més d'un mateix no van igual que aquells amb els quals et sents identificat, tant si és per la personalitat que interpretes o potser perquè el paper defensa coses que admires o que et mouen a tu també. Aquests són els que més m'agraden.

- Com ordenau la vostra escala de valors?
- La salut és el més important. Si no n'hi ha, no tens res. I després, els amics, que són necessaris, importantíssims. Fins i tot abans que l'amor, perquè un bon amic el tindràs sempre, mentre que l'amor va i ve. La feina també és essencial. No m'agradaria gens viure sense fer-ne. Hi ha gent que diu "ah, m'encantaria estar sense fer-ne ni brot", però a mi m'angoixaria molt, perquè gaudesc amb la meva. I la família també és molt important, com els amics. Són persones que són allà sempre, al teu costat.

- La idea de la felicitat és un tòpic útil?
- Ho és, perquè si tu no creus que pots arribar a ser feliç, bona nit i tapa't. Però allò que no és real és dir que una persona és globalment feliç. Això no m'ho crec. Tots tenim moments de felicitat i de desgràcia i ambdós es necessiten, l'un a l'altre. Si no passes mals moments no ets capaç de valorar els bons. La recerca de la felicitat fa que la vida tingui sentit. Per tenir un instant de felicitat que dura segons, els humans som capaços d'estar mesos o anys cercant-la.