“S'Esclop”, una feinada

S'Esclop, la revista cultural que va iniciar-se el 23 d'abril de 1999 -i que, per tant, ja porta més d'onze anys de tasca i presència- ha tingut dues èpoques; la primera, com a suplement de La Veu, el butlletí de l'O.C.B. de Calvià, que va durar fins al desembre del 2001, amb 18 números, i la segona, a partir de gener/febrer del 2002, de la qual acaba d'aparèixer el número 51, corresponent als mesos de maig/juny d'enguany.

No cal dir que una contribució tan important a la cultura insular -segurament no suficientment reconeguda ni agraïda- ha esta i continua essent possible, sobretot, gràcies a la sensibilitat, la voluntat i la generositat de Joan Fullana. I ara no sabria dir quina d'aquestes tres condicions de l'amic ha estat més decisiva per a la realització d'una tasca semblant, tot un tour de force.

No és gaire fàcil amb les 2.900 pulsacions de què dispòs intentar de fer una valoració mínimament adequada de les múltiples tasques dutes a bon port per S'Esclop. Em semblen especialment destacables les següents: a) L'oportunitat que ha donat a la totalitat dels conradors de la parenta pobra, tant veterans com grenyals -sense excloure mai ningú- per a publicar sobre la marxa els seus versos i donar a conèixer les seves realitzacions i els seus projectes mitjançant entrevistes, etc.

b) L'atenció donada -perquè de cap manera S'Esclop ha estat una revista exclusivament literària- a totes les arts plàstiques (dibuix, gravat, pintura, escultura, fotografia) i l'excel·lent qualitat de les reproduccions de les obres aconseguida.

c) La publicació de partitures musicals, un fet del tot inusual en les nostres revistes culturals.

d) L'atenció donada a la tradició literària de les Illes del segle XX, un bon exemple recent de la qual han estat els sis articles successivament dedicats a la correspondència entre Miquel Ferrà i Marià Villangómez, a cura de Francesc Lladó.

e) La sovintejada publicació de traduccions de poesia francesa, sueca, anglesa, italiana.

f) La gran qualitat del disseny de la publicació, des d'un bon començament, primer amb uns medis més limitats però a partir del número 22 de la segona època amb una progressiva incorporació de la utilització del color. En aquest aspecte, han cridat l'especial atenció i l'impacte creatiu amb què han estat tractades portades i contraportades i l'extraordinària qualitat de certes reproduccions, com la del retrat de Miquel Ferrà fet per Joan Francesc Ràfols en l'interior de la portada del darrer número.

La varietat d'interessos culturals que he intentat descriure sumàriament fan que S'Esclop hagi resultat un eficaç mitjà de comunicació no sols entre la gent lletraferida ans també entre els artistes en general. En efecte, aquesta publicació no haurà servit sols la promoció de la nostra lletraferidura sinó igualment la d'escultors, fotògrafs, pintors, dibuixants i gravadors.

I no oblidem tampoc que, de cara al futur, ja no es podrà fer cap estudi o investigació de totes aquestes variades manifestacions artístiques a les Illes sense tenir degudament en compte el cúmul d'informació que contenen les seves pàgines.