Vells contra joves

Segons apunten economistes experts -i de diverses tendències ideològiques- estem a punt d'assistir a un nou tipus de conflicte social, aquest cop no entre classes sinó entre generacions. El creuament d'argumentacions sobre aquest tema fa bullir la premsa internacional, tendència que s'ha accentuat amb la crisi, i ara amb les retallades en cobertura social que s'estan efectuant a molts països occidentals.

La dada bàsica és la següent: després de la Segona Guerra Mundial va tenir lloc l'explosió demogràfica més espectacular de la història, que va durar fins als anys seixanta. Els nascuts durant aquell temps estan arribant ara a l'edat de jubilació, operant una revolució que, segons diuen, està a punt de sacsejar la nostra societat, la nostra economia i la forma de les nostres institucions polítiques.

La gent nascuda entre els anys 1945-1960 ha tingut un pes considerable en la política i els negocis i ha acumulat una gran quantitat de riquesa, ocupació i habitatge; ells són molt més nombrosos que les generacions anteriors i posteriors, i és així com poden arribar a reduir les possibilitats de mobilitat social de les generacions més joves.

¿Per què, es demana un expert, els governs de mig món estan acabant els diners, de Grècia a Anglaterra, passant pel Japó, els EUA, França i Espanya? ¿Per què pugen sense parar els impostos en els països capitalistes avançats? ¿Per què la despesa pública es talla a les escoles, les universitats, la recerca científica, defensa, la cultura, el medi ambient i els transports, però no en salut i en pensions, on continua en augment? ¿Què és més important per al futur d'una societat, gastar en escoles i universitats o en pensions? Deia Victor Hugo que el futur és en mans dels mestres d'escola: ¿per què se'ls retalla el pressupost, doncs? Això és el que s'està fent arreu, i una bona explicació del perquè d'aquest fenomen rau a considerar la importància demogràfica dels nascuts durant aquella explosió de natalitat, els quals començaran a retirar-se d'avui al final de la pròxima dècada.

S'augura un futur en el qual les velles generacions poden exercir un poder oposat als interessos dels joves. Una gerontocràcia de les ja anomenades "panteres grises", els interessos de les quals són intocables per qualsevol partit polític. Tots sabem que el partit que malmeni els interessos dels pensionistes està condemnat a perdre les eleccions. A més, els joves menors de divuit anys no voten, i en superar aquesta edat no tots ho fan, sent menys participatius que les classes provectes. Sent les coses així, alguns bergants han posat sobre la taula una reforma de la democràcia que intentaria anivellar la balança: treure el dret de vot als majors de setanta-cinc anys -ja que els menors no poden-, per exemple, o donar als pares de menors d'edat un vot extra per cada plançó... Jo no sé si tot això té sentit -ho dubto-: el diagnòstic, però, fa posar els pèls de punta.