Pobresa imparable

Les dades de Càritas només constaten el que veuen els ciutadans pel carrer. Cada cop hi ha més persones que demanen almoina als voltants dels supermercats, més gent que aborda els vianants demanant-los una simple cigarreta i, per jardins i parcs de Palma, cada vegada hi ha més indigents.

Aquest era el panorama previsible fa un any. Però tothom confiava que aquesta crisi seria més superficial i curta del que està passant. Les dades de Càritas corresponen al 2009, que va ser un any molt difícil, però sens dubte la situació d'enguany encara és molt pitjor. Afortunadament, de moment, hi ha recursos de sobra per afrontar el problema, però la imatge d'una societat cada pic més desmoralitzada, amb molta gent despenjada del mercat laboral i sense esperances de poder tornar-hi, aporta l'aspecte més negre d'aquesta crisi.

De tota manera, i aplaudint la impagable tasca de Càritas, allò més important és el reenfortiment de la societat civil, de les seves empreses i organitzacions, dels seus professionals, tècnics i treballadors. Només així, i amb el temps, es reduiran les bosses de pobresa. Només així una col·lectivitat dinàmica reintegrarà els que ara queden al marge de l'esforç productiu.

Això no obstant, és imprescindible ajudar famílies en les quals cap dels membres no té feina, persones majors o que es troben en males condicions físiques o psíquiques. Aquesta solidaritat és important ara i també ho serà en el futur, quan es pugui sortir del pou, per tal d'articular un país més equilidrat i segur, més sòlid i més coherent, sempre en la mirada posada a construir un present que garanteixi el futur.