De bones pràctiques

Aquests dies toca parlar de llibres. Concretament d'aquelles edicions sobre les quals s'escriu poc, perquè tenen una missió especial en l'univers cultural. Ens referim a aquelles publicacions imprescindibles per explicar i entendre els components qualitatius del teixit social, però prescindibles des d'un punt de vista comercial, la navegació de les quals té un espai mental propi.

L'Escola Annexa. 175 anys de formació pràctica de mestres a les Illes Balears (1835-2010) (Lleonard Muntaner 2010), coordinat pels professors Jaume Oliver i Francesca Comas, és un d'aquests llibres que aporten informació i interpretació, però que no tenen vocació de fer ombra en el mercat firaire de les publicacions convencionals del pret a porter intel·lectual. No obstant això, l'obra pedagògica va ser presentada el passat dijous, les vespres de la inauguració de la Fira del Llibre. L'obra compta amb dotze col·laboradors, la majoria historiadors de l'educació, especialistes i compromesos en donar continuïtat i sentit a allò que ha estat el fil conductor de l'escola a les Illes Balears durant cent setanta-cinc anys.

L'Escola Annexa a l'Escola Normal de Mestres és una de les icones més evidents i més solvents d'aquesta continuïtat i del compromís dels educadors. Un compromís que s'ha concretat en l'Escola Annexa entesa com a Escola de Pràctiques, destinada exclusivament a l'aprenentatge efectiu d'allò que hom ha après de forma teòrica a les aules. En aquesta obra s'hi descobrereix -entre d'altres evidències i bondats- l'ona expansiva de l'obra del professor Antoni J. Colom, precursor i referent de la historiografia educativa a les Illes Balears. Però també es deixa constància d'una obra de recerca madura i sòlida, elaborada durant els darrers trenta anys sobretot, en allò que podem denominar l'entorn de la Universitat de les Illes Balears.

És difícil explicar la història contemporània de les Illes Balears al marge de l'educació, del magisteri i de les persones que han projectat a l'escola allò que aprengueren i codificaren a l'Escola Normal i a l'Escola Annexa. En aquest sentit, aquest llibre també té un caràcter testimonial i té entre els seus objectius reflectir la solvència i la projecció social dels mestres, particularment d'aquelles generacions que es formaren en ambients en els quals dominava la fe en l'educació i la convicció que el progrés era una conseqüència directa del nivell d'inversió i de compromís amb l'educació i l'escolarització. Aquest llibre ofereix, tanmateix, altres oportunitats, a banda de recuperar i situar els principals protagonistes i les fites més rellevants d'aquesta escola.

Té també la virtut de posar en evidència que la història mai no és linial, sinó que més aviat cada període està marcat per contradiccions i maleficis que només adquireixen la seva plenitud des d'una observació de llarga durada. En aquest sentit parlam d'un llibre recomanable, sobretot a tots aquells que tenen capacitat per observar la realitat des de la seva complexitat i que s'esforcen per renovar i implementar el discurs de forma sistemàtica, sense renunciar als patrons.