Segregar o cohesionar

Amb un sistema escolar que en lloc de ser conjuntiu, com ara, es basàs en la separació dels infants segons la llengua en què, per elecció paterna, els impartissin les classes, els perjudicats immediats serien els fills de famílies no catalanoparlants que triassin rebre-les en castellà. En sortirien tan poc bilingüitzats que seria com si no ho fossin, encara que cursassin l'assignatura de català.

En canvi els beneficiats serien els qui triarien català, tant si familiarment usen aquesta llengua com si no; en general, en sortirien amb un domini de les dues llengües que els capacitaria perquè les poguessin usar (més i tot de com passa ara) i, per tant, els suposaria un avantatge.

En la situació actual, per a adonar-se dels avantatges personals de fer l'ensenyament en català no és suficient una percepció superficial de la nostra societat i dels resultats de les experiències escolars. Per això, és fàcil endevinar quina opció lingüística escolar triarien les famílies dels sectors socialment més problematitzats. Si la divisió entre escola pública, concertada i privada ja és, en certs casos, una manera de segregar els infants a partir de la capacitat econòmica de les famílies, la tria de llengua de docència aprofundiria més aquestes fronteres, de manera més sensible en l'escola pública.

Per tant, pot haver-hi gent que pensi que l'opcionalitat de llengua pot servir perquè els seus fills no hagin de compartir pupitre amb infants que, sobretot per raons familiars, són problemàtics per al sistema escolar. Quan, fa més de vint anys, va començar a haver-hi centres que oferien de manera experimental ensenyament en català (a una part o a tots els grups), ja es va fer perceptible aquesta tendència; generalment no s'hi matriculaven infants de famílies que no tenguessin una preocupació activa per l'educació dels seus fills.

D'altra banda, ajuntar alumnes convençuts (ells o les seves famílies) de la conveniència de l'ensenyament en català, amb altres d'indiferents i amb altres de reticents dificulta l'ús normal, no tant acadèmic com interpersonal, del català; per tant, la segregació per la llengua de tria facilitaria molt més que ara l'ús del català als infants de grups amb docència en aquesta llengua. Si d'això se'n pot deduir que la generalització de l'ensenyament (total o parcial) en català ha suposat inconvenients, convé afegir que també ha tengut avantatges, com una major extensió dels coneixements de català entre els escolaritzats.

Els possibles avantatges de la segregació, però, se'n van en orris quan no es garanteix l'accés a l'ensenyament en català a tots els qui ho desitgen (com passa als centres escolars del País Valencià) o la continuïtat a tots els nivells educatius (com passava aquí).

Així i tot, aquests no són els únics inconvenients de la separació escolar per llengües. El principal és que s'activaria un factor més de ruptura social, que s'afegiria als que ja existeixen. I en una societat poc cohesionada és més fàcil que les conductes incíviques o els delictes siguin atribuïts als col·lectius i no a les persones que els cometen, que es consideri que les causes de les crisis siguin els col·lectius que sobren. I, ja ara, podem sentir que sobren els "immigrants", els estrangers, els forasters o els mallorquins, tot depèn de qui ho diu.

Si construïm per segregar, en lloc de fer-ho per cohesionar, tots -com a peces de col·lectius- som candidats a sobrar. I en aquest sentit hem de lamentar la voluntat de dinamitar el model escolar més idoni per assolir des de baix els objectius de cohesió que tothom reconeix com a ideals.