L'admissió a tràmit de tres querelles criminals contra el jutge Baltasar Garzón revela la crispació de la vida política espanyola i la degradació a la qual ha arribat el poder judicial. No és cap novetat que Garzón sigui un jutge polèmic i amb afany de protagonisme, però d'aquí que pugui ser condemnat per prevaricació per tres casos recents hi ha un món, especialment quan un dels denunciants és la Falange Española, que no vol que s'investiguin les desaparicions del franquisme.

També seria sorprenent que Garzón fos condemnat per les altres dues causes, que no serien ni considerades si fos qualsevol altre jutge: haver demanat suport econòmic per a cursos jurídics al banquer Botín, a qui després arxivà una causa a petició de la Fiscalia, i les escoltes als missers del cas Gürtel, que, com a molt, mereixen ser anul·lades.

El cas de Garzón, com el del Tribunal Constitucional amb l'Estatut, palesa fins a quin punt les estructures de l'Estat s'estan deteriorant per la tensió política i la desconfiança social creixent.