La intervenció del president de la Generalitat, José Montilla, en el debat general sobre el món agrari i agroalimentari va ser molt clara. De l'agricultura, en va valorar el valor econòmic, el paper en la gestió del territori, en la preservació de la biodiversitat i en el subministre d'aliments sans, bons i segurs. Montilla, en certa mesura, va recollir una directriu que havia establert al llarg de molts d'anys Jordi Pujol, fent que l'Administració catalana mantengués actuacions consistents al servei dels pagesos, el medi rural i el complex agroalimentari català. Per això, la Generalitat ha duit a terme un increment pressupostari del 32% per donar suport a aquestes mesures i ha augmentat la implicació en els programes europeus per corregir la disminució dels fons procedents de Brussel·les.

El Pla de xoc del Govern català, aprovat el 30 de març, possibilita crèdits, facilita avals, millora les aportacions a les assegurances i estableix noves mesures de suport per fer front a la crisi. El conseller Joaquim Llena va posar de manifest que a l'inici de la legislatura el món agrari es veia amenaçat des de molts de cantons, però que la realitat ha fet quedar curtes totes les previsions. Per una banda, s'ha viscut la posada en marxa de la revisió de la PAC (Política Agrària Comunitària), determinada per les pressions de l'OMC (Organització Mundial del Comerç), dirigides a la liberalització dels mercats i a eliminar tots els mecanismes de control.

Aquesta desfeta de les polítiques de regulació ha coincidit amb la inestabilitat dels mercats i les oscil·lacions especulatives. El resultat va ser una pujada desmesurada dels preus de l'alimentació animal i l'origen d'una intensa crisi de la ramaderia. Però Llena també apunta que la crisi econòmica ha fet que la pressió de la cadena de valor en l'àmbit agroalimentari s'hagi dirigit cap als productors per abaratir preus i mantenir els marges econòmics de la distribució. Si a tot això hi afegim la pressió normativa que pateix el sector (1420 directives i disposicions comunitàries, 78.000 pàgines de BOE...), n'entendrem millor la situació.

Però el Parlament de Catalunya, en el seu debat general, ha estat capaç de positivar la situació i d'aprovar per unanimitat un conjunt de resolucions que definiran un pla estratègic nacional al Servei de l'agricultura i l'alimentació. En aquest pla hi ha l'impuls estratègic a les xarxes de proximitat, un pla de biogestió dels purins ramaders, l'opció a favor de les energies renovables, un fort impuls als regadius i a l'eficiència en l'ús de l'aigua, l'adequació de les mesures d'indemnització compensatòria a la realitat, més suport a les cooperatives, mesures d'ordenació i protecció del sòl agrari, suport a les inversions dels professionals i promoció de les produccions catalanes a tots els nivells.

La capacitat d'aplicar les resolucions la veurem en el futur. Però que el Parlament de Catalunya ha estat capaç de fer un debat general sobre el sector agrari i agroalimentari ja és un fet. I per si mateix ja demostra algunes coses. Per una banda, la gran labor que ha fet Unió de Pagesos de Catalunya demanant aquest debat, aconseguint el suport de més de 300 ajuntaments i consells comarcals, però també l'alt grau de consens de les formacions catalanes a dur endavant una política de país pel que respecta a la pagesia. Més enllà dels partidismes, tenc la impressió que aquest és el bon camí.