lluvia ligera
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
26°

Neix el gran Titeuf (1992)

Titeuf és, segurament, un dels personatges de còmic més originals i polèmics i va néixer de la mà de Philippe Chapuis, de nom artístic Zep, nascut a Ginebra el 1967. Sembla que fou un nen prodigi en el gènere de la tira il·lustrada i ja a dotze anys en feia. Titeuf, segons el seu autor, és el personatge que es va inventar pensant en la gent de la seva generació, la que nasqué en la dècada dels seixanta i que els tocà viure dins un món en plena ebullició, amb canvis constants i preguntes incontestades. Nens que han arribat a l'adolescència enmig de tot i del no-res, que no han intervingut en grans conflictes i que no han participat en la situació política actual, que són crítics amb tots i amb tot. Titeuf és un homenet de vuit anys, que es planteja tot un seguit de qüestions que veu importants. Els adults no li donen cap resposta coherent i la criatura ha de cercar el perquè d'això o d'allò pel seu compte.

També consulta amb els seus companys d'infantesa i de vegades, de tot plegat, en surten explicacions extravagants o estrambòtiques. Tot i que és petit, Titeuf es troba fortament enamorat de Nadia, una nena de la seva generació. Es podria dir que Titeuf és un nen "adolescent", amb una curiosa maduresa, naïf i desconcertant, però amb el cap disposat a crear la lògica de cada moment. Diu, per exemple, "els meus pares em fan anar al psicòleg a causa de les meves qualificacions escolars, com si les matemàtiques fossin una malaltia; però no em puc queixar, el meu amic Hug seria un malalt de la llengua francesa i son pare l'ha de guarir a força de potades pel cul...".

Pensa i pensa, dins aquest bullit, que és el món, amb les angoixes que li fan tenir malsons...
"En el planeta, de cada vegada, som més. Ens haurem d'estrènyer.
A mi em sembla bé això d'estrènyer-me. Sobretot si és contra Nadia. Però, pel que fa al problema, Manu, Hug i jo tenim una solució; estam disposats a cedir el nostre pupitre en el col·legi... però és inútil, ningú no ens fa cas...".
Després, brosten els sentiments. La qüestió de la parella. La moral del cavaller.

"Jo dic que hem de ser amables amb les nenes... perquè si els estires els cabells, quan t'hagis de casar amb una d'elles, la trobaràs molt rara, mig calba, el cap pelat... i per això és cosa bona pensar en el futur, prevenir les dissorts...". No negareu que hi ha tota una filosofia de provada profunditat en tota aquesta gamma de pensaments. Les historietes de Titeuf han passat, per tant, amb gran mèrit, a la història daurada del còmic actual. I parla ja una dotzena de llengües.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.