El Tribunal Suprem ha posat els pèls de punta a molts de ciutadans. Analitzant la sentència condemnatòria de Lluc Tomàs i Joaquín Rabasco, dictada per l'Audiència Provincial, parla de "violació de la tutela judicial efectiva", "d'omissió de proves de la defensa" i de "violació del dret d'innocència". Ara, l'Audiència haurà de raonar en una nova sentència aquests punts, considerats foscs per al Suprem però essencials dins l'arquitectura intel·lectual i jurídica de l'estat de dret. Tanmateix, mentrestant, què ha passat?: dos representants del poble, elegits pels ciutadans, han perdut l'honor. Són vides civilment destrossades. No es tracta de dues ànimes anònimes per les quals una sentència no suposa cap tipus de repercussió pública.

Són dirigents polítics, punta de llança de milers de votants, que un dia foren els encarregats, per mandat popular, de fer realitat un projecte col·lectiu. Ara són ombres que caminen, mentre s'ha anul·lat la sentència que els condemnà a presó. Què passarà si l'Audiència provincial no és capaç de solucionar els "greus" defectes observats pel Tribunal Suprem? Qui tornarà el reconeixement social, polític i moral a aquestes persones?
Mallorca viu les hores més difícils dels darrers temps. Mai no s'havien registrat tantes detencions i encalabossaments de persones de rellevància pública des dels negríssims temps de l'inici de la Guerra Civil.
La lluita contra la corrupció és sagrada. Per això, les accions i les decisions que es prenguin han d'oferir totes les garanties. Així és la justícia.