La proclama que compartesc amb vosaltres és la mateixa que vaig predicar dimecres al cementeri de Binissalem i divendres passat al sopar de Can Lliro, mentre que avui la confiaré als amics que des de fa 22 anys ens reunim a Son Coletes entorn de la làpida dedicada "als republicans que moriren per la llibertat".
Un petit grup -el poble segueix patint un alzheimer brutal- hem intentat recobrar la memòria històrica. Però tot quedaria reduït a una litúrgia civil, si no seguim lluitant per rapinyar la justícia històrica. Per fer justícia als assassinats i represaliats pels feixistes ens cal forçar unes mínimes passes. El Govern i la societat han de condemnar els criminals alçats contra l'ordre establert i els que, a hores d'ara, són els seus continuadors. Al mateix temps, s'ha d'esborrar qualsevol signe que s'hagi petrificat pel seu honor.
Les institucions que consentiren i fomentaren el genocidi han de demanar perdó als familiars de les víctimes. En aquest punt, l'Església mallorquina té pendent un deute sagrat. Alguns capellans foren inductors i fins i tot actors dels assassinats. Però tot el clergat encapçalat per l'arquebisbe Miralles pecaren de complicitat i d'omissió.
Tanmateix, el punt cabdal per a la justícia històrica encara ha de començar. Hem de retornar els màrtirs als seus altars. Hem de reconstruir la República.
