El 2 de novembre de 2004, el Tribunal Europeu dels Drets Humans féu pública la sentència que obligà l'Estat Espanyol a indemnitzar cada denunciant amb 8.000 euros i a pagar els costos generats pel procés legal, a causa de les tortures i de la no-investigació de les denúncies fetes pels detinguts de l'operacíó Garzón l'any 92. Fou una operació policíaca que consistí en la detenció de trenta-vuit persones vinculades al moviment independentista, per presumpta pertinença a l'organització armada Terra Lliure, malgrat que aquesta ja havia anunciat l'autodissolució.
Entre els detinguts hi va haver periodistes i persones provinents del món de la cultura, que foren torturades sense ni tan sols tenir gens d'implicació en els fets. He tengut l'oportunitat de conèixer gent que encara arrossega les seqüeles de la "garzonada" i el que n'expliquen posa els cabells drets: descàrregues elèctriques, violacions, agressions... Segurament, els feren el mateix que a la direcció, ara absolta, d'Egunkaria, que també denunciaren tortures durant la seva detenció. Qui els retornarà el mal ocasionat a la seva dignitat i integritat com a persones? Com es pot pagar això? Déu n'hi do amb els jutges de l'Audiència Nacional i els seus processos...
Els jutges de l'Audiència il·legalitzaren Batasuna i no la Falange Espanyola. El seu entorn cometé moltes atrocitats; no és necessari recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans: n'hi ha prou llegint els llibres d'història. També hem de recordar que el PP no ha condemnat aquella "violència" falangista. Ara la Falange, ben legal tota ella, ha duit a la barra el jutge Baltasar Garzón pel fet d'investigar aquells crims. L'Audiència Nacional s'ha convertit en una casa de despropòsits sota la influència de jutges com Garzón.
Que amb data d'avui el principal partit de l'oposició, el PP, mantengui la mateixa posició que la Falange en la qüestió de la investigació dels crims del franquisme és preocupant. Que l'esquerra espanyola s'hagi torbat tant a posar's'hi, i això sense aturar-se a valorar com ha passat de puntetes per sobre els Drets Humans quan es tracta de defensar la indivisibilitat de la pàtria, tot plegat n'hi ha per partir a córrer i fugir com de la por d'aquest Estat.
