Jaume Matas apel·là, en reiterades ocasions en el decurs de l'entrevista que li feren, que era necessari tenir "sentit comú". Ho digué tranquil, amb una barra impressionant. Comentà, per adornar les seves intervencions, que el que li demanava la periodista es podia entendre millor si, repetesc, s'aplicàs més sentit comú. Si aquesta entrega periodística tingué moments reiteratius de vergonya per les respostes de Matas, aquesta constant reivindicació de la sensatesa fou una de les que més em cridà l'atenció. Aquesta i una altra invocació al temps: "si això es mira trenta segons...", digué un cop i un altre. Jo li hauria demanat què entenia ell per sentit comú (i si tot era tan fàcil que en trenta segons es veuria la llum, vol dir que tots, absolutament tots, som coiós): és tenir sentit comú tirar endavant una obra que ni tan sols figurava en el Pla Director de Transports, com és el metro, anunciada amb total improvisació i rebentant temps i pressupost? És tenir sentit comú que, endemés, s'acabàs amb deficiències i el metro s'anegàs, literalment, quan caigueren quatre gotes? És tenir sentit comú fer una obra faraònica com el Palma Arena, ple de problemes d'adaptació, de deficiències estructurals, pagat a preu de canari jove? És tenir sentit comú dir que una obra pot començar costant 100 i pot acabar per costar 1.000, tal com va dir en Matas, tot justificant les seves desviacions de pressupost, i dient que hi havia molts casos similars? És tenir sentit comú fer ostentacions reiterades de consums sumptuaris que tenen poca connexió amb la feina honrada d'uns sous, per molt elevats que siguin, sense que es tenguin altres vies similars d'ingressos? És tenir sentit comú dir que cobrava en negre un lloguer perquè els llogaters, pobres, no haurien pogut pagar en blanc?

Però endemés jo li hauria demanat altres coses. Quan Matas afirma que "m'han destrossat la vida", m'agradaria demanar-li una cosa molt simple: qui? Perquè el que no potser és llançar aquesta mena de missatges críptics, que semblen acusar sense fer-ho. Qui?: el president Antich, el govern actual, el fiscal, el jutge, la policia, la guàrdia civil? Qui?: el PSOE, Moncloa, en Zapatero? Qui ha pogut organitzar una conxorxa per anar, directament, a "destrossar" la vida d'una persona, quan aquesta persona, endemés, té signes més que evidents que, tot i la presumpció d'inocència, ha pogut actuar de forma il·lícita? I més encara es podria demanar: qui pot obtenir, gairebé en tres dies hàbils, 500 milions de les antigues pessetes amb un préstec que haurà de tornar a uns interessos que, segons es publicava, poden representar unes 200.000 pessetes cada mes? Qui pot fer això?

Jo hauria demanat tot això al senyor Matas i, endemés, li hauria dit que el que declarava a televisió tenia poc a veure amb el que va declarar al jutjat: digué, a televisió, que va malversar uns 50.000 euros a hisenda; però al jutjat aquesta xifra, si no ho record malament, era d'uns 400.000 euros. Llàstima que la periodista no li fes aquest recordatori, que ha sortit per arreu a tots els mitjans de comunicació. Matas pretengué, amb tot això, fer mínimes les seves preteses o possibles actuacions delictives, llançar porqueria al seu entorn: digué que era responsable, però s'apressà a assenyalar que totes les coses tècniques les decidien els tècnics: declaració totalment contrària a la que varen fer Rosa Estaràs, Rosa Puig, Dolça Linares i d'altres imputats o testimonis que indicaven una qüestió clara: res del Palma Arena no es feia sense la benedicció de Matas. Per acabar, dir que un sergent de la guàrdia civil diu mentides, que les diu un fiscal i que les diu un jutge, com va afirmar Matas, és un insult a la intel·ligència de les persones i una ofensa a servidors públics. Quin interès poden tenir aquestes tres figures a fer mal, aposta, a Matas? La tècnica és la que sempre fa el PP, una tècnica que deu portar inserida en el seu codi de comportament: escampar la boira i el dubtes per arreu.

Ah, una cosa més: encara és l'hora que Jaume Matas i Palou, amb presumpció d'innocència, però que imagín ha de ser conscient del que es va generar al seu govern (del qual diu estar tan orgullós) si es té en compte el problema judicial que afecta el PP, demanàs perdó. El seu orgull no li permeté tenir aquest lleuger signe de modèstia. Ni amb la boca petita, ni el més mínima gest d'humilitat: com si d'una estrella galàctica es tractàs, deu pensar que la societat balear hem de demanar excuses a ell per tot el que ha fet per nosaltres.