algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
21°

UM, nacionalisme i regionalisme

Unió Mallorquina afronta la recta final cap al seu congrés extraordinari, dissabte de la setmana que ve, cercant tenir el futur que personatges com Maria Antònia Munar, Miquel Nadal i el llarg etcètera conegut volgueren furtar-li. Entre certs nacionalistes tradicionalment allunyats d'UM hi ha ganes que la UM de Josep Melià se'n surti, que es converteixi en un partit nacionalista perquè, auguren, hi ha espai polític de sobres i, uns dient-t'ho i d'altres només pensant-ho, sospiren per un futur en què Melià en efecte lideri aquest nou partit que pugui nuclear tota la resta del nacionalisme catalanista mallorquí i fins i tot balear. Desconec quina serà l'estratègia que plantejarà Melià no ja en el congrés -en el qual es dirà, com en tots, el que calgui dir i s'aprovarà el que sigui necessari-, sinó posteriorment a l'hora de posar en pràctica amb persones i fets la concreció del projecte ideològic i polític. Però em fa l'efecte que si escolta els cants de sirena esmentats girarà l'esquena a la tradició del seu partit i s'equivocarà greument. Però per mi que ho sap bé i no s'equivocarà.

Melià és en efecte un polític que pareix tenir allò que mai no ha tengut ni Munar ni Nadal: ideologia. Però no basta, sobretot tractant-se, com es tracta, d'ideologia nacionalista. En el general declivi nacionalista que (segons es miri) pateixen i/o gaudeixen Mallorca i Balears, l'aposta de -per així dir-ho- "més nacionalisme" és el més recte camí cap a la fi per a un partit la majoria de militants i quadres dirigents del qual són i se senten regionalistes, com per exemple es confessava la portaveu Catalina Julve. Però no és tan important la definició com l'estratègia concreta que es posi en marxa, la qual, si fos pròpia d'un partit nacionalista -i encara més si ho fos amb l'afegit catalanista-, suposaria un canvi en la naturalesa d'UM de tal magnitud que difícilment se'n sortiria. Perquè cap partit fa un canvi així sense perdre molt de si mateix. Essent, com és, un partit tan petit, el canvi seria tant com assegurar el no tenir futur. Perdria la via de més segura supervivència i sobretot de futur que a hores d'ara té UM davant.

La deriva en què Bauzá ha instal·lat el seu partit projecta molts dubtes sobre el futur a mitjan termini del PP. L'únic partit que podria recollir aquest descontentament és UM. Una UM, emperò, no més nacionalista sinó més regionalista, més moderada, més capaç de connectar amb el conservadorisme tradicional mallorquí. En termes d'anàlisi estratègica, pensar que el nacionalisme ven a Mallorca i a Balears és l'errada que condueix a fracassos polític molt sonats, com per exemple la coalició nacionalista de 2008. El nacionalisme és declinant, però en canvi un partit de pràctica regionalista, com ho era la mateixa UM entre 1982 i 1993, amb gent al capdavant que es presenti neta del passat tèrbol que són i representen Munar i Nadal (entre d'altres) podria ser l'opció més racional i amb més possibilitats de tenir futur. Al respecte, no sembla frívol el fet que Melià impulsi una mena d'orgull d'origen (la Unió del Centre Democràtic) que podria per ventura anar per aquest costat, més enllà del que en públic cregui que cal dir sobre ser o sentir-se nacionalista. Si l'encerta, el regionalisme, i amb ell i en ell UM, podria ser el refugi per a l'autoctonisme una vegada constatats els successius fracassos nacionalistes.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Toni, fa mes de 12 anys
Justament!, un polític que tenia ideologia i resulta que aquesta està en declivi. Quina mala sort, eh?
Aquest article em sona a profecia autocomplerta.
Valoració:13menosmas
Per Miquel Amengual Ramon, fa mes de 12 anys
UN SERBI MÉS

Un article penós, de qui confon persones amb idees i esta dins l'ona estatalista de criminalitzar qualsevol cosa que no sigui la bipolaritat espanyolitzant.

En un mon cada vegada més interconnectat, més divers, i més intercultural, en que estam paint encara la globalització . . . i en que les diverses forces polítiques s'esforcen per adaptar-se al panorama de diversitat multicultural que hi ha a la societat actual i principalment les forces denominades pejorativament “nacionalistes”, ens trobam amb adlàters d'Espanya que tot insultant-nos ens diuen nacionalistes perifèrics, curts de mires, tancats, petits, provincians, poc moderns, etc.

Ans que em pesi estic molt d'acord amb el Sr. Payeres que el nacionalisme sectari esta en declivi, de fet el primer problema que tenim a Europa perquè poguem definir-nos com potència mundial son les estructures estatals dels diversos països, que estant imbuïdes pels dogmes sectaris nacionals, fan impossible que l'estructura europea funcioni correctament i sigui vertebrada una autèntic estat que es sustenti com gran potència internacional.

Contràriament les regions, autonomies, landers etc. en pocs casos tenen conflictivitat competencial amb Europa, ans al contrari sospiren per botarse la compressió que significa la duplicitat estatal, en una paraula els estats en aquest context no van més enllà d'esser uns recaptadors malhumorats que dificulten tant com poden fins a fer impossible del tot el desenvolupament econòmic, social, i polític en molts d'àmbits nacionals de caràcter no estatal, malgrat tenir-ne la responsabilitat, el sectarisme nacional - estatal ho pot tot.

I aquí hem de veure aquest senyor que insulta la intel•ligència amb aquestes simplificacions absurdes, mancades de qualitat a més de significat. No sap ni el que es diu ni el que es pesca, resulta que les qualitats que fan petita, retrasada, antiga, provinciana, curta, i tancada a Mallorca, exactament les mateixes, igualetes, igualetes . . .
les mateixes idèntiques fan gran Espanya.

El nacionalisme espanyol practicat sense embuts per totes les forces polítiques estatals, obertament, descaradament, activament, fa vergonyants els sentiments no espanyols de part de la població de l'estat, tatxant-los, fins i tot acusant-los inquisitorialment de curts de mires, tancats de mollera, antidemocràtics, xenòfobs, etc.

En contrast a la pròpia posició integradora, igualitària, internacional, i tots el ismes positivistes que els ve a la boca. En relació a les pròpies actituds front al mon contraposadament a les dels nacionalismes perifèrics.

Quan el mateix fet discriminatori del rebuig de la no acceptació al pensament divers dins de l'àmbit de l'estat, fins i tot criminalitzant-lo com s'està fent.

Això ja es comença a semblar a la “SERBIA grande y libre” d'abans de les guerres balcàniques, més “grande” que “libre” però que li farem s'ha de pagar qualque preu per esser “grande” . . .

I aquí estam amb una extrema esquerra folla que ja no és ni un grupuscle, una esquerra nacional - messiànica que viu en una arcàdia feliç que mai existí auto complaent-se dins l'autisme polític, una esquerra estatalment dretanitzada titellada per uns ideals calculadament provincians amb una ma d'internacionalisme perquè no facin lleig, i una dreta sucursalista sense embuts.

Tots plegats practiquen el frontisme, l'esquerra folla, i la nacional – messiànica, manejades a voler per la nacional dretanitzada a traves del seus grisissims delegats provincials; i els sucursalistes cavernaris que es mengen l'electorat de l'esquerra dretanitzada a canvi del menjar i els privilegis, que aquesta esquerra dona als forans en detriment de la pròpia parròquia.


I el Sr. Payeres amb posat de progre vengut a més donant lliçons de saber estar polític, de modernitat, vagi-se'n a Espanya que allà el valoraran, es impresentable que ens prengui per ignorants tanta simplicitat només amaga mala intencionalitat, i sobre tot mala consciència pròpia.


A pastar, Payeres . . . he dit.
Valoració:37menosmas
Per Albertí, fa mes de 12 anys
Estimat català de Mallorca, amb l'adjectiu "NACIONALISTA" no en vendrà ni un de ex votant del PP! El problema es que a Mallorca el calificatiu "nacionalista", gràcies majorment als incapaços del PSM, xoca de front amb qualsevol corrent de moderació política. En quant a en Biel... sobren els comentaris.
Valoració:7menosmas
Per català de Mallorca, fa mes de 12 anys
Com sempre el senyor Payeras fent gala del seu espanyolisme i profund autoodi cap el que és el seu país, i ofrenant glòries a l'eteri i irrompible imperi espanyol, i fent la seva part de feina per acabar amb tota resistència nacional a Mallorca, per convertir-la en una espècie de Cantàbria amb un partit regionalista que caigui be als espanyols pel seu folclorisme, sortint amb les sobrassades quan vagi a veure el president o que es vesteixi de pagès......si aquesta ha de ser la nova UM, el nacionalisme de centre-dreta a Mallorca estarà definitivament mort i enterrat. Que cal fer un nacionalisme moderat, que pugui aglutinar exvotants del PP, i que no sigui obertament antiespanyolista ho sabem tots, però ha de ser NACIONALISTA!!, ha de contribuir a l'estructuració nacional de Mallorca.
Esper que el senyor Melià sigui capaç de mesclar patriotisme i pragmatisme i no es deixi embaucar pels autèntics cants de sirena del senyor Payeras i el seu espanyolisme progre.
Valoració:22menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 12 anys
Es nacionalistes a Balears són es espanyols
Valoració:17menosmas
Per Biel, fa mes de 12 anys
Això vol dir regionalista espanyol; per tant, provincià. Entesos.
Valoració:6menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 12 anys
UM ha de llevar els dirigents que siguin advocats, metges i economistes.

Sector judicial: advocats, fiscals, procuradors, notaries, policies, picapedrers, aparca-cotxos, segurates, etc.

Sector sanitari: metges, infermers, farmàcies, neteja, agrenadors, etc.

Sector economia: empleats de bancs, banquers, etc.

En Melià per esser advocat mai podrà esser un bon polític o líder pot esser un bon funcionari o administrador de finques, però mai un polític.
Valoració:-13menosmas
Per Geschner, fa mes de 12 anys
Impecable article de'n Payeras. I és cert. Després del 17 d'abril Unió Mallorquina serà regionalista o no serà. L'unica manera que UM tengui futur es tornant al seu passat més pretèrit. Es tornar al novembre de 1982, a la concepció de Jeroni Albertí que, si alguna cosa va deixar meridianament clara el dia de la constitució d'UM davant el notari Gil-Mendoza, allà per finals de novembre de 1982, es que UM és havia d'esser un partit regionalista, MAI nacionalista. Si a això hi afegim l'herència centrista de la UCD del propi Albertí o de Miquel Duràn, i el liberalisme de gent com en Jordi Dezcallar, pot esser que UM tengui futur tal i com avui estàn les coses.
Valoració:-21menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente