He de dir que dissabte passat no em vaig adherir a l'hora del planeta i, per tant, no vaig apagar els llums de la meva casa, encara que aquesta iniciativa sí que em va fer reflexionar. No sé el temps que em duraren els meus bons propòsits, però, des de llavors, he començat a adoptar petits gestos per estalviar electricitat. Aquestes petites iniciatives no són més que el que m'ensenyaren a ca meva, quan un duro era un duro i qualsevol petit detall es tenia en compte, per tal que els pocs doblers que circulaven poguessin donar abast a totes les necessitats de la casa.

Darrerament, tots els bons costums apresos per necessitat s'han oblidat per complet, ningú no mira prim i, és clar, a part que el fet de gastar energia sense control no és bo per a l'economia particular, tampoc no ho és per als interessos del planeta. Com he dit, des que l'hora del planeta m'ha fet prendre'n consciència, apag els llums quan no en necessit, que són moltes vegades, i també els stand by de tots els aparells electrònics.

La vitroceràmica l'aprofit fins al darrer moment de la seva calentor i l'assecadora només la pos en marxa quan no fa sol. L'ascensor només el faig servir quan estic molt cansada o si vaig carregada i per baixar l'escala no l'agaf mai. Tots són bons propòsits, que escric aquí perquè qualcú els segueixi també.

Són petits gestos, pareixen poc importants i veritablement són poc importants si ho fa una sola persona, però la importància creix si a aquestes mesures s'afegeix molta gent. Tornar als antics costums i procurar estalviar energia és una bona manera d'obrar que no s'hauria de perdre, serà bona per a la butxaca de cadascú i per al canvi climàtic.