Memòria de Pere el Gran
L'exhumació de les seves restes a Tarragona és motiu de reflexió sobre una època marcada per l'autoestima
L'exhumació de les restes de Pere el Gran d'Aragó, germà de Jaume II de Mallorca, per fer la investigació del cos, toca també fibres molt íntimes sobre una època d'expansió de la corona de les quatre barres fins arribar a la conquesta de Sicília, i també de divisió per les males relacions que tenia Pere amb el seu germà Jaume II de Mallorca. Fou l'almirall Roger de Llúria, a les ordres de Pere el Gran, el que pronuncià una de les frases més famoses d'aquell poble en expansió: "Cap peix no s'atreveix a alçar la coa sobre la Mediterrània si no du un escut o un senyal de les quatre barres d'Aragó".
Aquella corona del Dragó viuria segles més tard una evident decadència fins córrer el perill de desaparèixer com a poble, inclosa la seva cultura i la seva llengua. També les dissensions entre el Principat i el Regne de Mallorca acabaren amb enfrontaments armats. Però l'època de Pere el Gran i de Jaume II també es distingeix per fites de desenvolupament i d'autoestima. La famosa frase de Roger de Llúria n'és el millor exemple. És el desig d'avançar per sobre de les dificultats.
- 'No excloguis ningú. Comparteix el català', la campanya per a sensibilitzar els parlants de la importància de mantenir la llengua pròpia
- MÉS es reforça per liderar l’esquerra del país i fer front al discurs d’extrema dreta imperant
- La poesia com a refugi íntim: Joan Perelló presenta 'Hivern humil' a la llibreria Embat
- La jutgessa no veu «viciada» la relació sentimental de la infiltrada mallorquina a Girona i n’arxiva la querella
- La comunitat LGTBIQ+ reivindica la lluita de Margarida Borràs, primera dona trans dels Països Catalans
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
S'expansió d'un regne no és cap sinònim de grandesa, més aviat ho és una vaga de fam, per exemple, com sa de n'Aminatu Haidar o ses d'en Gandhi
Ei, que dissensions entre el poble de Mallorca i el poble català n'hi va haver poques. Les dissensions eren entre aquella colla de cràpules reials i la seva cort de botifarres.
Tots son nacionalismes, uns per imposar-se a d'altres sota la mentida que són cultura comuna quan no ho són, d'altres per sobreviure la presió de la nació que te el poder de l'Estat al seu costat. Que cadascú trii però que ningun enganyi.
En Matas arribat a Mallorca per declarar envers al nous delictes que se li imputen, i a l'editorial se li ocorre opinar sobre la mòmia del germà cabró del rei Jaume II de Mallorca?
Perdona, però crec que el Dragó de la cimera no va viure cap perill de desaparèier com a poble, ni la seva cultura, ni venia al tema... així que... el punt no havia de ser negatiu...
El dragó de la cimera del rei . . .
Corona del Dragó!??!?!