Avui és dilluns

Avui és dilluns i abans d'arribar al despatx ja ha fet carreres per sortir de casa, deixar els infants a l'escola, sortir d'un embussament de tràfic,... Potser el dilluns sia l'únic dia cert. Potser, fins i tot, aquest dilluns hagi oblidat que l'oracle del triangle verd ha dictaminat que ja és primavera al so d'Il pericolo numero uno del piano de Renato Carosone, tot recreant la Dolce Vita de Fellini. Potser, tampoc, destriï ben bé si el cap de setmana ha estat per relaxar-se o per fer una vintena de feines domèstiques, la qual cosa és no fer-ne cap de bé. Amb premura, ha tengut temps de fer un cafetet i ara badalla davant l'ordinador. I es convenç que el dilluns és un dia odiós -no hi ha motiu ni per asseure's davant la televisió- i que fer badalls és sa.

Avui, dilluns 15 de març, els slow italians exporten fins a l'expo de Xangai la quarta giornata mondiale della lentezza. L'slow és un moviment originari de ciutats italianes com a alternativa a la instal·lació d'un famós fast food al centre de Roma. Ha arribat més enllà de l'àmbit gastronòmic: hi ha ciutats que es declaren slow i gent que du l'actitud lenta a les relacions personals, a les escoles, a la feina... La filosofia és deixar de levitar en la fretura de la realitat, detenir-se i gaudir del propi temps.

Dissabte, per exemple, el nou auditori de Santa Margalida acollí l'actuació de S'Arrual Jazz mort. La combinació de la big band algaidina amb un grapat d'incondicionals que li férem de coros. Llàstima haver d'esperar el 17 d'abril a Vilafranca per enregistrar el concert que inclou la lenta peça de 'perdó', que van interpretar. No són Carosone, ni els darrers dies que ens esperen d'aquesta quaresma auguren una 'dolce vita'. Però la peça ve com anell al dit per a la processó de polítics al jutjats. Fan Pasqua abans del Ram.