Posar ous

No fa gaire vaig veure un programa de televisió que tractava dels polls. Ja sabem que amb poll, a més de poder referir-nos a una classe d'arbre, també podem designar dues classes d'animals de profit ben diferent. Polls ho són aquests animalets, fills de gallina (o d'altres animals de ploma), que tant atreuen els nins. També són polls uns altres animalons, molt més petits, fills d'ells mateixos, que se senten tan atrets pels nins escolaritzats que sovint els urbanitzen el cap. D'aquests darrers anava el Quequicom que vaig veure. Quequicom és un programa de divulgació cientificotècnica d'aspectes de la realitat immediata, que ofereix setmanalment TV3.Cat.

Tot i escriure's igual, una part dels parlants catalans (no sols de les Balears) oralment els solem diferenciar; pronunciam poi quan ens referim a l'insecte, i poll en referir-nos als de ploma. La pronúncia diferenciada es deu al fet que, tot i coincidir en l'escriptura, tenen origen diferent; el poll, fill de gallina, prové del llatí PULLUS (que té el mateix significat que en català) i el poll del cap, prové de PEDUCULU (també amb el mateix significat). En altres parlars catalans els pronuncien igual, així com s'escriuen, de tal manera que si un dia demanen qualque cosa per als polls tant els poden vendre insecticida com pinso; per això, en parlar d'aus, solen fer servir pollets.

Darrerament, però, la crisi per la qual passa el sistema fonètic català, interferit pel castellà, sobretot en la boca de les generacions més joves, tendeix a igualar aquestes dues paraules a tot el territori lingüístic i a fer pronunciar poi, tant en un cas com en l'altre. Però no volia parlar d'aquesta particular homofonia que es generalitza a l'inrevés de com l'homografia insinua, com veureu si no deixau la lectura de l'article, cansats de gratar-vos el cap. Mentre veia el programa em va sobtar que el presentador en tot moment digués que els polls protagonistes del programa posaven ous, i que també ho diguessin uns escolars entrevistats. Els humans també tenim la capacitat de posar ous. Deixant de banda els valors metafòrics, podem posar ous (dins la gelera, damunt la taula...), si abans els hem agafats.

Però necessitarem déu i ajuda per a pondre'n, que és el que deuen fer els polls al cap dels infants i els polls de plomes que tornen gallines (o altres aus femella). Només un pic en tot el programa usaren pondre; ja al final, una veu en off, precisament mallorquina (de Miquel Piris, si no la vaig mal identificar). El sol es pon i no es posa i les gallines ponen ous i no en posen. Parelles semblants a aquestes (caixó/calaix, assecar/eixugar, escoltar/sentir, etc.), també han iniciat el procés d'eliminar de l'ús habitual un dels dos membres. La causa és la pressió castellanitzadora, ja que, com que el castellà només té (en l'ús habitual, com a mínim) una paraula, els parlants de català també n'han començat a eliminar una, amb la qual cosa perdem capacitat de precisió i genuïnitat.

El mal d'això és que els mitjans de comunicació en català -que tan positius són en general- reforcin aquestes tendències empobridores, tant des del punt de vista fonètic com lèxic, si amb un poc més de cura podrien, precisament, contribuir a frenar-les. Però no tot són notícies negatives. Ja que parlam de mitjans de comunicació, és bo celebrar que fa dies que podem tornar a sintonitzar ICat FM i que, si es compleixen les promeses (encara que sigui amb retard), a partir d'avui podem tornar a sintonitzar C33 -que no havíem d'haver perdut mai- i altres canals en català. L'OCB continua essent tan necessària com sempre.