Madrid i la deshonra

TW
0

Malament va un poble quan han de venir de Madrid a atacar els que "deshonren" les nostres institucions. Un arxipèlag humiliat durant segles sense drets i sense dignitat, expoliat a la brava, exprimit sense vergonya, que s'ha hagut d'agenollar davant tots els pixaolives que ens han enviat des del Manzanares, que ha patit l'intent d'extermini de la llengua i la cultura pròpies com si fóssim indis precolombins, ha d'escoltar ara una ministra parlant de "deshonres". Però de què parles, reina? Tal volta dels 2.000 milions d'euros anuals o el seu equivalent en pessetes d'altres èpoques que se n'ha endut legalment Madrid any rere any? Això, senyora Corredor, no és deshonra, és explotació, constant, implacable, fent creure als nadius que són uns provincians ineptes.

Té idea d'allò que significa el terme deshonra per a un poble penetrat pel centralisme fins a injectar-li el pitjor dels deshonors: l'autoodi i el complex d'inferioritat? Aquest autoodi ens enfonsa, fa que ens mosseguem uns als altres com a cans dins una gàbia, sempre amb el garrot del poder central sobre el clatell. No podem ser una nació unida. No tenim autoestima. No fa falta que vénguin de Madrid a fregar-nos per la cara el nostre trauma, el mal més íntim. Sí: la nostra submissió és la nostra deshonra. Sí: la nostra submisió és el nostre deshonor. Sí: som covards.