Esperant el calaix de Salinger
Palma30/01/10 0:00
S'ha mort en Salinger i amb ell s'acaba un mite de la literatura mundial i del periodisme. La seva novel·la El guardià en el camp de sègol ha marcat l'imaginari lector de milenars d'adolescents -i cada any se'n continuen venent 250.000 exemplars arreu del món, en un dels long-sellers més fascinants de la indústria editorial- i el mite del seu aïllament i reclusió ha acabat. Salinger és autor també dels 9 contes, un dels llibres més sensacionals que poden caure en les mans de qualsevol lector.
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"El guardià en el camp de sègol" és el llibre que mencionen els que només han llegit quatre o cinc llibres. Sempre l'he trobat un llibre sobrevalorat pels lectors no habituals.
Atès que pot semblar que el meu "atac" a Bennàssar és del tot gratuït, si vos va il·lusió poder anar a aquest enllaç: http://www.elpais.com/articulo/cultura/SALINGER/_J/D/biografia/Salinger/escrita/hija/retrata/iluminado/entregado/mismo/elpepucul/20020223elpepicul_1/Tes llegir-lo i després demanar-vos: ¿però què cony diu en Bennàssar? I que consti que em compt entre els fans de Salinger, però trob molt fora de lloc tractar de voltors carronyaires els altres, quan Salinger precisament no era cap angelet. Per cert, hauríeu d'habilitar això de poder posar enllaços directes.
Home, jo distingiria entre en Bennàssar i en Comas. En Bennàssar m'agrada tot i que no som dona versada en literatura. El trob clar i honest. En Comas és una joia en estat pur que el diari hauria de conservar molts d'anys: és divertit de tan doiut, prou graciós i la seva ignorància és una nota de color en la nostra premsa local. En Valentí Puig o en Porcel són de dretes però escriuen bé. En Comas els vol seguir però no els arriba a les soles de les sabates. Jo no ho puc evitar, en haver-hi un article d'en Sion la meva vista ja va cap allà i m'ho pas de lo millor.
Efectivament, és furibun. En un article d'ahir en Comes despotrica contra els ateus sense venir a tomb; en l'article d'avui en Bennàssar titlla de carronyaires no sé massa bé qui. I te pareix que sóc jo el furibund?
No, no, no sóc de clavar pallisses a ningu jo, Déu me n'alliber. Evidentment que es pot criticar, d'acord, però lo teu és furibund amb aquests dos. Jo avui trob que el que diu és ben encertat. I gràcies per la lectura del meu comentari!
Tens raó, Miquel. Els articles d'en Bennàssar i els d'en Comes quasi sempre me produeixen urticària. Ja sé que és el meu problema, però hauràs de reconèixer que si escriuen és per ser llegits i qui els llegeixi els pots criticar o no, segons li sembli. Això de voler saber qui sóc... què vols, clavar-me una pallissa? És ben clar que no entens gens ni mica de què va això d'internet. Si vols en podem parlar. I sobre això de "ben escrit"... nivell de segon d'ESO.
El patetisme del fogater ja comença a fer oi. Hauríem de començar a saber qui hi ha i què hi ha al darrere d'aquest odi furibund contra en Bennassar. Aquest és un article ben correcte, escaient i ben escrit. No entenc en fogater.
A tu també t'agrada la carronya, perquè ets dels primers a omplir paper amb la seva mort, un paper que deus cobrar. Eh, voltor? Com gairebé sempre, patètic, fora de lloc, mal redactat, malgirbat i tot quant hi vulgueu afegir. Sigui com sigui.