Miquel Ferrà i Martorell

Lhassa i el seu esperit (1963)

Miquel Ferrà i MartorellPalma30/01/10 0:00

El budista indi Atisa arribava a Lhassa en el Tíbet i creava les sectes lamaistes. El 1447 era fundat el monestir de Tashilhunpo, centre del lamaisme roig i, llavors, seu del Panchenlama. El 1583 el príncep mongol Altan Khan organitzava l'església tibetana sota l'autoritat del Dalai-Lama, el qual el 1642 instaurava un règim teocràtic i n'assumia també el poder temporal. L'any 1950 la República xinesa popular ocupava el Tíbet i, uns anys després, el Dalai-Lama partia a l'exili. Durant la dècada 1960-70, les doctrines i filosofies budistes es donaven a conèixer arreu d'Occident, ja sia directament, amb fundacions religioses europees, o culturalment, a través de llibres i publicacions, algunes de les quals distribuïdes gratuïtament a les escoles. Un dels propagandistes de més eficàcia fou Lobsang Rampa, un monjo tibetà que constituí un autèntic fenomen editorial, divulgant d'alguna manera els secrets del budisme conventual que il·lustrava amb tota mena de reflexions i anècdotes. Llibres com El tercer ull, El Lama metge, Història de Rampa, La cova dels avantpassats, Els secrets de l'Aura, etc. ens condueixen a un univers esotèric que ens sorprèn i ens allunya del que és quotidià. Però per damunt de tot, i des del punt de vista estrictament tècnic i literari, Lobsang Rampa resultava esser un excel·lent escriptor.

"El capvespre era càlid, delitós: inusitadament càlid per a aquella època de l'any. La suau fragància de l'encens, elevant-se dolçament dins l'atmosfera quieta, omplia el nostre esperit de calma. Envoltat d'una gloriosa aurèola, el sol s'amagava en la llunyania, rere els alts cims de l'Himalaia, deixant tenyits de porpra, com un presagi de la sang que esquitxaria el Tíbet en els dies futurs, els casquets plens de neu. Les ombres s'accentuaven a poc a poc relliscant fins a la ciutat de Lhassa des dels cims bessons de Potala i del nostre Chakpori. Sota nosaltres, cap a la dreta, una retardada caravana de mercaders de l'Índia recorria lentament el seu camí vers Pargo Kaling, la Porta d'Occident. El darrer d'aquells devots peregrins, ple d'una impaciència increïble, s'apressava amb el desig de recórrer el seu camí fins a Lingkor Road, com si sentís el temor de veure's envoltat en la fosca vellutada de la nit, ja molt propera. Rl Kyi-Chu, o riu Venturós, corria feliç en el seu viatge vers la mar, tot llançant nítides espurnes com un tribut al dia que agonitzava. La ciutat de Lhassa brillava amb el daurat resplendor de les làmpades de greix. Des del proper Potala es pogué escoltar el so d'una trompa que anunciava l'entrada de fosc i les seves notes volaren i es multiplicaren amb el ressò per tota la Vall, xocant contra la superfície de les roques i retornant fins a nosaltres amb una cadència diferent".