D'entre molts de problemes que assolen UM en aquests moments, Miquel Nadal és el més complicat. La direcció no referendada en un congrés difícilment tendrà l'autoritat suficient per exigir el compliment del codi ètic i és evident que l'aviador no facilitarà les coses. Encara du engalavernada la píndola esquerrana que l'obligaren a empassar-se, la seva fugaç presidència del partit encara li cou, el seu seient a Cort l'ocuparia Mateu Cañellas per qui sent un odi visceral i, com a convençut neocon, tot el que sigui atupar comunistes és poc.

Ficau aquests ingredients en una coctelera i afegiu-hi un poc de pebre egòlatra i una espipellada de suc de revenja i tendreu un beuratge explosiu. Així que a la reunió uemita de dilluns, que ja no serà plàcida ni fàcil, a més d'aconseguir un president de tràmit consensuat (quasi res!) haurà d'afrontar l'envit dels socis de l'esquerra, per un costat, i de l'amo d'UM Palma, per l'altre. El Pacte de Govern no es pot permetre el ridícul d'incomplir l'única norma que públicament ha deixat clara i UM es debat entre el numantinisme suïcida i la renovació.