Fa poc més d'un any ens manifestàvem als carrers de Palma contra l'operació "Plom Fos", el brutal atac israelià contra la població civil de Gaza. Dotze mesos després de la guerra, Gaza ha desaparegut de les portades: el ritme frenètic de l'actualitat condemna ràpidament a l'oblit els conflictes i les catàstrofes que un dia varen ser sinònim de commoció. Passarà, naturalment, amb Haití. Convé, però, recordar un carnatge que se'n va dur prop de 1.400 vides humanes: 1.383 palestins, entre ells centenars de civils i 333 infants, i 13 israelians. D'aquests 13, 3 eren civils del sud del país, i 9 eren soldats, 4 dels quals varen caure sota el "foc amic" del seu propi exèrcit.
Malgrat el silenci informatiu, han aparegut informacions importants respecte de la consideració que mereix l'operació "Plom Fos". Nacions Unides va encarregar una missió internacional i independent d'investigació, encapçalada pel jutge Richard Goldstone.

Les conclusions de Goldstone són aclaparadores: les forces israelianes varen cometre violacions dels drets humans i del dret internacional que constitueixen crims de guerra i crims contra la humanitat: atacs mortals intencionats contra persones i objectius civils, tortures, destrucció generalitzada de béns sense justificació militar, atacs sense altre objectiu que la propagació del terror. L'informe Goldstone també acusa els grups armats palestins de crims de guerra, però no dóna credibilitat a la tesi d'una utilització deliberada de la població civil palestina com a escuts humans. Naturalment, aquest informe no té l'objectiu de ser un reportatge de premsa, sinó que ha de constituir la base per a la necessària actuació de la justícia internacional. Ara, el Consell de Drets Humans de Nacions Unides hauria d'impulsar l'arribada de l'informe al Consell de Seguretat i al Tribunal Penal Internacional. La cosa, però, es retarda. La causa de la lluita contra la impunitat dels criminals de guerra sempre topa amb dificultats poderoses...

Ara, coincidint amb l'aniversari de la guerra, Aministia Internacional ha publicat l'informe Asfixiant: el bloqueig israelià de la franja de Gaza, que posa de manifest que aquest malaurat territori palestí continua essent una presó de 360 quilòmetres quadrats per a 1,4 milions de persones. L'informe explica que, avui, els cinc passos fronteres de Gaza amb Israel continuen tancats de manera permanent, i Rafah, el pas amb Egipte, hi està la major part del temps. El bloqueig prohibeix les exportacions i restringeix l'entrada de productes bàsics. Tant els equipaments sanitaris com els escolars es troben en situació dramàtica: la guerra va destruir moltes escoles i molts d'hospitals, i el bloqueig no permet ni la reconstrucció ni l'arribada del material d'ús quotidià. Les persones que varen perdre casa seva no la poden reconstruir.

La indústria està arruïnada. Els pagesos no poden treballar la terra: el 30% del sòl d'ús agrícola cau ara a la "zona de seguretat" contigua a la frontera. Els pescadors no poden pescar: la distància permesa per feinejar s'ha reduït a tres milles de la costa, allà on pràcticament no hi ha peix. Els indicadors de pobresa es disparen. Les conclusions d'Aministia Internacional són clares: Israel no compleix el deure que té, com a potència ocupant, de garantir el benestar de la població, i infligeix a la població civil de Gaza un càstig col·lectiu contrari al dret internacional. Acab com començava: que passi un any fa que les coses caiguin en l'oblit. El problema és que la violació dels dets humans continua. La brutalitat continua. La impunitat continua.