No fa falta ser Einstein per saber que gairebé tot és relatiu. La realitat es pot analitzar des de mil punts de vista diferents, i cada un d'aquests enfocaments ens aportarà un resultat diferent. Quan jo era jovenet, record que entre els adults era recurrent, cada vegada que es parlava de la Caixa de Balears, fer broma al voltant de la marca, aleshores nova, que la definia com "Sa Nostra". Sempre hi havia qualcú que, després d'una llarga dissertació o d'una breu exposició, arribava a la conclusió que era més oportú i encertat haver-la anomenada "Sa Seva". Canviant radicalment de punt de partida, he de constatar que existeix una lectura de la nostra realitat comunitària, d'allò que mereix el possessiu "nostra", molt més generosa -i sense dubtes molt més poc primmirada- i que així com està el panorama ens guardarem prou de valorar si és l'encertada o no. Existeix, i el sempre generós lector la coneix, una manera de veure les nostres coses que ve a explicar que quan hom mira el mapa de l'Estat espanyol allò que marca la diferència de la nostra terra respecte d'una província pura i dura espanyola són quatre detalls.

En política, una petita taca a la banda dreta i una altra a la banda esquerra: els partits nacionalistes. En el mapa mediàtic, la pervivència d'un grup comunicatiu autòcton amb un pes important. En el mapa financer aquesta taca és d'un color verd i és coneguda com "Sa Nostra". El meu nivell d'estimació cap a un banc o caixa és exactament proporcional al seu envers la meva persona física i que, per abreujar, podríem ben bé resumir amb el dígit 0. Però per ser honest, he de reconèixer que, en la meva experiència en el camp de la gestió cultural, he anat acumulant raons en el sentit que podria arribar a justificar la denominació de Sa Nostra. Sobretot si ho comparam amb el compromís per tot allò "nostre" de l'altra gran Caixa que opera per aquí.

Aquests dies s'està parlant molt, i personalment crec que no prou, de la proposta d'integració de Sa Nostra al grup anomenat Banca Cívica, liderat per Caja Navarra (CAN) amb l'adhesió de les caixes de Canàries i Burgos. Aquesta integració, que també podríem qualificar de desintegració, implicarà que la Caixa de Balears perdrà el control sobre els grans clients, sobre l'estratègia general que vol imposar en el grup i sobre l'organigrama d'aquesta futura Banca Cívica. Segons algunes informacions, Sa Nostra podria quedar amb una participació d'un 12% en el consell d'administració. Em sembla que la desaparició, dissolució, desintegració o com ho vulgueu dir de Sa Nostra és una molt mala notícia per a tots els illencs, independentment de si en som clients directes o no.

I encara a risc d'anar massa enfora, pens que aquesta operació posa en risc evident no ja la independència de l'entitat en qüestió, sinó, fins i tot, el compliment dels seus objectius estatutaris que, recordem-ho, són participar activament en el desenvolupament social, econòmic i cultural de les Balears. Sabem que en l'aspecte purament bancari els clients de l'entitat no han de passar pena. I pel que sembla, tampoc se n'ha de passar pels llocs de feina. No resulta tan clar que puguem estar tan tranquils des del punt de vista del manteniment i reforçament de la seva obra social i cultural. Sa Nostra, fins i tot acceptant que el possessiu ens escau, a cadascú, en graus diferents, ha jugat un paper fonamental en el progrés econòmic, social i cultural de les Balears. Seria una autèntica catàstrofe que deixàs de jugar aquest paper.