Mentre es gesta l'embolic de la candidatura de Karmele Marchante a Eurovisió (violant la clàusula d'exclusivitat que exigeix TVE, per tot el període de selecció i 90 dies addicionals, perquè TVE ha eliminat la publicitat però no pas el ridícul), l'audiència (una bona part) espera impacient l'estrena (diumenge 25) del 21 dies de Samanta Villar dedicat al món del porno.

SV s'ha fet un nom (amb tot el que això significa en el periodisme: ser reconegut, i sobretot pagat, pel teu nom, que és com ser pintor de renom i no de parets) a base de fer programes mensuals de periodisme de proximitat fumant porros, simulant la ceguesa o baixant a la mina (o ningú no du guants, com li recorden als fòrums...) i tractant, des de dins la vigorèxia, la immigració il·legal o què suposa viure al carrer, amb el repte que cada programa (mensual) ha de ser més arriscat que l'anterior.

El 17% de share mitjà diu que al públic li va aquesta marxa i que encara li aniria més si entrés en aquells terrenys que sempre es veuen des de lluny i dulcificats: de diputada al Congrés, per exemple, o d'encarregada d'acomiadar treballadors a una empresa, o de directiva de la gran banca...