Hi ha vegades en la política que val molt més anar de front i amb la cara alta i exposant una negativa clara i llampant que fer comèdia i intentar enganar amb un sí-però-no-però-ja-ho-veurem. Això és el que ha fet Pepiño amb la cogestió aeroportuària. Formalment diuen que sí, però en la pràctica l'únic que permeten és que les autonomies i els representants de la societat civil hi tinguin miniveu sense gens de capacitat decisòria. En síntesi, Madrid continuarà comandant a Son Sant Joan. L'important ara és que els ciutadans vegin que per devers el Manzanares ja no prenen el pèl a ningú. Ens trobam amb la història de sempre, de la qual els socialistes són especialistes: amollen el dit petit, però es queden amb la resta de la mà. Així volen fer creure que compleixen les seves promeses. En realitat, es tracta de centralisme maquillat, que és molt més perillós que les negatives contundents. D'aquesta manera guanyen temps i fan creure que la Mare de Déu nom Joana.

L'única manera de respondre-hi és el vigor. I igual que ha fet Montilla en la qüestió de l'Estatut català davant el Constitucional, el president Antich ha de demostrar que primer és el cap de tots els balears i després és del PSOE. Només un cop fort damunt la taula d'un país unit com una pinyua en defensa dels seus interessos irrenunciables pot salvar a mitges la situació. Pepiño s'ha de veure estret i ha d'entendre que avui dia no es pot anar per la vida a base de jocs de mans. Cal aconseguir una autèntica cogestió, en la qual el que diguin les institucions i la societat balear tingui la traducció pràctica en l'estratègia de funcionament dels aeroports balear. Del coratge d'ara en depenen el futur econòmic i la dignitat del país en uns moments en què no es pot badar.