L'allau migratòria que es féu intensa des de mitjan anys vuitanta i que durà fins fa pràcticament un any força ara un gran esforç inversor per part de les institucions balears. Els alumnes no universitaris estrangers ja superen el 15 per cent del total d'estudiants del seu nivell. Algunes escoles públiques de Palma s'han convertit en petites ONU per la procedència tan diversa de la majoria dels seus matriculats.
La despesa que comporta formar aquests joves és d'enormes dimensions. Són el reflex en el segment social de menys edat del fet que l'Arxipèlag ja s'encamini cap al milió cent mil habitants de població resident. Però no queda d'altre remei que atendre els fills dels nouvinguts exactament igual com es fa amb la població autòctona.
És de justícia que així sigui i també l'únic camí possible per procedir a la integració d'aquests balears d'acollida. De fet, la nostra societat només pot avançar cap a l'equilibri si aconsegueix aquesta integració, tant des del punt de vista formatiu en general com pel que fa a la normalització lingüística. Ens hi jugam el futur com a poble cohesionat.
Ès indiferent el lloc de procedència, de cada cent nouvinguts sa n´integren dos o tres, i és per "motu pròpi", de manera que cal intensificar les polítique d´integració emperò des de un altre perspectiva, més eficient i integradora, exigir un cert nivell de català -força elevat- per accedir als col.legis i centres públics, certificats de bona conducta i està al corrent de pagament de despeses privades de serveis bàsics, electricitat i aigua i telèfon, cumplir les normes bàsiques cíviques de tot ciutadà, anar ben vestit, xerrar correctament -de manera educada- no escopir pel carrer, travessà els semàfors en verd, tirar els papers a les papereres i les borsses de fems als contenidors -a dedins-, això i unes quantes conductes més per part de s´administració i començarem a anar bé amb aquesta gent nouvinguda, que no se lis noti el "llautó" que només han vingut a aquí per enviar els euros que guanyen per enviar-los als seus ja que els seus països no fan res per ells.