No us penseu que he estat contractat per l'Ajuntament de sa Pobla per fer de corifeu en aquesta campanya que, amb pancartes per l'autopista, el Consistori sembla que ha posat en marxa. Ni tampoc és un missatge subliminal adreçat a algú amb malèvoles intencions. De fet, no és altra cosa que un propòsit o un desig per al 2010, però com que l'he formulat, si més no per als lectors, una mica tard, li he volgut donar aquest títol.
I també perquè pens que és més que forçós i necessari que el nacionalisme illenc deixi de fer l'anguila, deixi d'anar fent maniobres estranyes i comenci a afitorar-se de cara a les properes eleccions que, quan tot just haurem passat l'estiu, començaran a ensumar-se arreu.
En primer lloc, el meu clam, o més humilment, el meu desig va destinat a UM. Voldria que el partit nacionalista moderat deixàs de fer l'anguila, de navegar per les aigües llotoses d'aquesta albufera amb tocs de podridura on ha acabat desembocant el partit. Voldria que se'n sortís aviat, que acabàs d'escapçar aquests rabassots, o rabassetes, que encara duen la gangrena enconada a dedins i que saba nova, potser la del col·lega Josep Melià, comenci a regir els destins d'aquesta nau.
Ho deia no fa gaires dissabtes: el nacionalisme no es pot permetre el luxe de perdre cap vot. Cap, ni perquè no té una oferta ideològica que el satisfaci, ni perquè, si existeix, faci tanta pudor que no faci votera. Em consta que hi ha hagut persones que se n'han sortides ben escaldades, d'aquests casos de corrupció. Ja sé que diran que qui no vol pols que no vagi a l'era... però algú segurament, i vist de la manera socràtica, n'és ben innocent.
Per altra banda, a l'altre cantonet, convendria que aquest nacionalisme progressista començàs a articular-se en un projecte mínimament creïble. Potser la corrupció i ser de dretes sigui, per a alguns, un beuratge massa mal d'engolir, però que el nacionalisme progressista sigui allò més semblant a una casa de barrets, per allò de tants de caps tants de barrets, tampoc no es converteix en un projecte gaire engrescador.
Dins aquestes admonicions/desitjos per al 2010, convendria que el PSM, que posseeix un bagatge històric de gran valor, trobàs la seva carta de navegar. Pens que aquesta travessia del desert fa massa temps que dura. ¿Potser s'haurà perdut en un mar de dunes o es deu haver acomboiat en un oasi i es mira el llombrígol? És ben hora que perdi complexos (no sé si dir-ne autocomplexos) i enceti una tasca de lideratge del nacionalisme progressista.
Que es faci respectar. Sé que és fàcil dir-ho, però coneixent el galliner (o millor dit, el corral del nacionalisme progressista, no el particular del PSM) o els galls que l'habiten, també sé que és difícil executar-ho. Potser, als d'Entesa o, millor dit, la no entesa Entesa, el millor que podrien fer seria desentesar-se. Que cadascú, si és que ja no l'ha trobada, cerqui aixopluc en la barraqueta que més li convengui i que invoqui Foix, tot dient: "Vinguen els rems, que só d'estirp romeva". I si Foix el troben aspre i dur, que invoquin Martí i Pol amb allò de "Tot està per fer i tot és possible".
I als d'ERC, d'Esquerra o vés a saber quin nom tendran d'aquí a uns mesos, que intentin saber quin paper juguen en aquesta nació i quina és la seva raó de ser. Vaja, que facin examen de consciència, a veure si realment són ERC per vocació nacional o són alguna altra cosa.
Que defineixin el seu paper dins el conjunt, que no siguin un objecte decoratiu, amb estelada, però decoratiu. I que pensin on són les proclames o els clams no dits, davant el fet vergonyós que estant ells en el govern (o en els governs) la televisió que exercia de televisió nacional no es pot veure com a tal a tota la nació. Una nació sense televisió no és ni serà una nació.
Bé, no sé si tot plegat és demanar molts de miracles o són massa bons propòsits, però vaja, és la litúrgia rutinària de cada principi d'any. Salut!
