Dimecres passat va ser festa, era el dia dels Reis, i vaig aprofitar per visitar el mercat de Sineu. Segons les persones assídues a aquest mercat, dimecres passat el mercat va ser magre, però, tot i això, jo el vaig trobar interessant. A mi, el mercat de Sineu em va parèixer el darrer reducte d'uns costums mallorquins que només poques persones practiquen.
Vaig anar-hi acompanyada de Maria Morro, la persona que aquesta setmana era l'encarregada de fer la secció que publica aquest diari "Els Xius Xius del mercat de Sineu", i el primer que visitàrem va ser una truja de Tomeu Torres, que feia només unes hores havia parit una sèrie de porquets negres. El que més em cridà l'atenció va ser la manera com Tomeu Torres convivia amb aquests animals. És la seva feina, és clar, però aquestes coses ja es veuen poc, igual que es veuen pocs venedors de someres i rucs.
L'amo que venia les someres em va dir que en té moltes de venals perquè les someres crien molt. Hi havia també un home que venia pollastres joves i això em va fer pensar quan a totes les cases hi havia un galliner, a la meva també però ja ho havia oblidat. He tornat completament urbanita i em sorprenen coses que supòs que haurien de ser normals. Ara bé, en el mercat de Sineu hi ha un poc de tot i tampoc no hi falten tots els venedors sud-africans que t'ofereixen rellotges i bosses.
He de dir que, fins i tot, aquests venedors, que a altres mercats em pareixen excessius, allà, a Sineu, quedaven més integrats. També a Sineu es poden visitar certes tendes amb l'encant del passat, en què un pot trobar una mica de tot. I, després de tot això, el que ningú no perdona: entrar a un celler i berenar ben berenat.
