Un partit diferent

Ferran, em sap greu però no tens ni idea. Dues sensibilitats clares!!! A aquestes alçades hauries de saber que hi ha tres de sensibilitats. Uns regionalistes i els altres nacionalistes! Per favor home, no recordes que per tot arreu parlen d'UM com a partit regionalista i els que han mandat 20 anys estan dins del grup que tu t'inventes com a Nacionalista. Precisament quan més s'ha parlat del caràcter nacionalista d'aquest partit és durant el mandat de'n Miquel Nadal. Repassem la lliçó (sempre és important): dins d'UM hi ha tres sensibilitats: l'anomenada lliga nord que inicialment sembla més nacionalista, els Munaristes interessats en que el partit no creixi ja que així és més fàcil de controlar (aquesta és la seva principal identitat i que desgraciadament ningú la recorda) i els Nadalistes, probablement el grup més plural ideològicament parlant i fidel representant de la realitat de Palma.

Que s'hagin posat d'acord en mantenir que es gall inflat d'en Miquel Nadal no dimiteixi ho diu tot

Els grecs tenien una paraula per anomenar l'individu que “passava” de la cosa pública, que no participava en els afers comuns de la polis (ciutat): ídios, idiótes. L'idiota, per tant, seria el que s'estima més recloure's en la seva vida privada (idioteía) tot rebutjant la seva responsabilitat pública com a ciutadà d'una democràcia, o sigui, aquell que és incapaç de pensar i actuar més enllà de les seves ridícules i miserables necessitats particulars. Idiotikós també significa ignorant, vulgar, rude, plebeu, marginat, soldat ras… Doncs bé, a partir d'avui, si no es fa un Congrés integrador, de consens i representatiu per elegir el seu President, queda estadísticament demostrat que ha Unió Mallorquina és un partit majoritàriament idiota. Hi ha una altra mena d'idiotes: els que viuen dins la seva ficció (entelèquia idealista), somiatruites que no toquen de peus a terra i es neguen a acceptar LA REALITAT. Aquesta patologia idiòtica és típica de l'adolescència i esdevé molt perillosa si persisteix més enllà dels trenta anys. Els individus que la pateixen són immadurs de mena i el seu infantilisme mental els provoca frustracions sistemàtiques que, si no són reconduïdes com cal, poden amenaçar seriosament la pau de la col•lectivitat, amb moltes i variades TRAÏCIONS. L'única teràpia contra l'idiota utopista és una bona pallissa de REALITAT, però el remei no sempre funciona i l'idiotisme ideològic pot cronificar-se fins a l'autodestrucció fatídica. El veritable problema d'Unió Mallorquina són aquests dirigents que no volen participar en el joc democràtic d'un congrés. Per què? S'estimarien més, potser, un President no representatiu? No se senten “Mallorquins”, no senten seva la política d'Unió Mallorquina? Estan fora del sistema? Aquesta Unió Mallorquina cada cop més desintegrada i invertebrada, cada cop més indiferent al seu propi destí… Aquest és el veritable problema d'Unió Mallorquina.

El partit no està trencat, però sí esquerdat. Ara cal rejuntar les ferides i l'esperança, és un Congrés extraordinari. Com d'altres. Aquest valor afegit, més la capacitat de lideratge en positiu, és el que fa que ens sobreposem a les sorpreses que ens donen els del costat, dels personalismes i dels tacticismes. Ara és l'hora de sumar. Una suma que està per construir. La suma dels que volen una Unió Mallorquina sòlida i capaç de treballar estratègicament, amb paciència i el cap fred. Un treball que només s'entén des de la lleialtat (no parlo de fidelitat) a l'equip i a la direcció sorgida d'un Congrés. Sense tot això, sense Unió Mallorquina, el procés nacionalista que ens ha de portar a exercir el dret a decidir no reeixirà mai. Nosaltres sols no ho farem, però sense nosaltres, tampoc es farà.

No es pot vendre fum! Que la pràctica política actual està condicionada pels mitjans de comunicació no és descobrir la sopa d'all. Quan estem parlant d'Unió Mallorquina, s'hauria de garantir que fos capaç d'afrontar durant uns anys els reptes que planteja una societat, almenys fins que es fes evident que el model s'ha esgotat i que s'ha de posar al dia. És per això que en el treball polític del dia a dia es pot arribar a vendre amb una certa lleugeresa, però no es pot vendre fum. I els que no ho veiem clar expliquem que veiem com diverses parets mestres d'UM van caient cada dia que passa. La bona lògica diria, anem a un Congrés Extraordinari i de consens, que ni uns ni els altres, que ha d'existir terme mig. La realitat pot intentar amagar-se darrera una ofensiva mediàtica de justificació. Però la veritat aflora. I la veritat va tombar la mentida. S'atrapa abans un mentider que un coix. Malauradament, el temps ens acabarà donant la raó. Tant de bo recapacitéssim tots plegats i no creméssim un cartutx com el que estem a punt de cremar. Oportunitats com aquestes de fer un Congrés no les tindrem cada dia.