Cap d'any a Campanet

A Campanet hi feia vent, i un fred carregat de farina romàntica, però tot era amor i companyonia galant. No hi vaig veure corbates, cosa que delata que no hi ha corrupció ni tampoc rastres de mística mesquina. El que vaig descobrir en el meu vagareig va ser terriblement real, i puc donar fe que per les meves mans van passar minuts i hores. Hi havia música que tronava, i pubilles sense casar, i al·lots carregats de picant, i tanta vida que semblava impossible que la nit no hagués de rebentar, de desfer-se en paperines de mecànica impura. Jo explorava aquests racons íntims, degustava mirades i avalava textures de complicitat i de record, i puc dir sense por d'equivocar-me que vaig viure, i que éssers humans meravellosos van ser còmplices d'aquest mateix trànsit temporal. A Campanet hi tenen bars plens de fosca i d'esquenes nues, de sabates de pell llustrosa, sí, llocs plens d'una família que reivindica el dret a viure una vida que no acabi deixant-nos la boca seca.

Va acabar un any i en va començar un altre, i tot ara continua al seu ritme acostumat, fet de vigor, mala fe, amor, prodigi i ignorància. Sort que tinc un amic aplegat amb una comtessa, i que la meva baronessa em deixa almenys netejar-li les pallisses, on dono alfals als cavalls més purs de la prosa llibresca. Sort que l'any passat ja s'ha fos com els amors adolescents i les pastilles per al mal de cap, i que ens anem fent homes sense massa podridura a les costelles. Us desitjo a tots una mica de prosperitat, de bona fe, una lavativa per a l'ànima. A Campanet la nit amagava estrelles monstruoses. I s'acostava el 2010, feliç i renouer i sempre disposat a mossegar-nos.

Escriptor