Rellotge de pagès, de la una fa migdia, de les dues fa les tres

UN RELLOTGE DE TEMPS.
Durant l'any canviarem dues vegades l'hora i, sense anar més enfora, aquest mateix moment que ara vivim, astronòmicament parlant, presenta una diferència grosso modo de sis hores en relació amb el mateix moment de l'any passat. Que no és poc. A Menorca hi ha una cançó, que completa el refrany que serveix avui de titular i que es refereix a aquells patrons o encarregats que procuren que la gent entri al treball abans d'hora i en surti després de l'hora deguda. Diu: "Es rellotge an es pagès | li serveix per una guia; | de la una fa migdia, | de les dues fa les tres; | ¿i que no sabeu per què és? | Per sa seua picardia".

ELS RELLOTGES D'AIGUA O CLEPSIDRES.
A una persona que té molta facilitat de paraula o moltes ganes de parlar li diuen que té més corda que un rellotge. Els tribunals d'Atenes i de Roma, per assenyalar el temps assignat als oradors, utilitzaven rellotges d'aigua, també anomenats clepsidres. De fet, daten de l'antiguitat egípcia i es feien servir especialment durant la nit, quan els rellotges de sol perdien la seva utilitat. Els primers rellotges d'aigua consistien en un pot de ceràmica que contenia aigua fins a un cert nivell, amb un foradí a la base. Així en sortia el líquid en un temps prefixat, tant diürn com nocturn. Eren molt eficients per assenyalar les guàrdies nocturnes militars. El rellotge d'aigua egipci, més o menys modificat, va ser l'instrument més eficient per mesurar el temps durant molts segles.

EL RELLOTGE DE PLATÓ.
Plató ja havia ideat, quatre segles abans de la nostra era, un despertador amb l'ajuda d'un rellotge d'aigua i un alumne d'Arquimedes va desenvolupar un rellotge d'aigua amb indicadors numèrics i maneta. Els xinesos -que això de copiar ja els ve de vell- construïren el 1090 un rellotge d'aigua amb elements mecànics. Curiosament, el declivi dels rellotges d'aigua va venir motivat per l'avanç que significaren els rellotges mecànics. Quan s'introduïren al camp de les Balears va sorgir, irònicament, el rellotge de pagès de la cançó, que no és més que l'art de conèixer l'hora, sense instrument artificial, només observant la posició del sol i de les ombres que els objectes il·luminats pel sol projecten.