L'11-M del canvi polític balear

Joan Riera29/12/09 0:00

El cas Andratx sacsejà l'opinió pública balear i del conjunt de l'Estat espanyol el novembre i el desembre de l'any 2006. Mancava mig any per a les eleccions. L'aleshores president Matas perdé els papers i l'eima. Arribà a dir que "una cridada anònima" (a un president!) l'havia avisat que es produirien fets semblants a quatre municipis més. Pocs dies després, reconegué que s'havia entrevistat amb Hidalgo quaranta hores abans de la detenció, en companyia de José María Rodríguez, aleshores conseller d'Interior. Havien perdut el nord. Anaven més despistats que Hidalgo, que el dia abans de ser detingut (qualcú l'havia avisat) tirà un munt de documentació al fems. L'esclafit del cas Andratx fou l'11-M del PP balear. El preludi de la derrota electoral.

Però com es produí? Qui féu la feina tècnica per demostrar que Hidalgo s'havia fet un xalet a un hort on abans no hi havia cap construcció? Per entendre l'abast de l'escàndol, cal situar-se en aquell moment. El PP, que tenia el Govern, i UM, que dirigia el Consell, estaven fortament enfrontats. Aquella pugna seria la que duria finalment el PSOE a presidir totes les institucions el 2007 pel suport que obtingué del partit de Munar. La mà d'UM per deixar Hidalgo i el PP en evidència és claríssima. El conseller del Territori del Consell, Bartomeu Vicens, va ser el cervell tècnic del cas Andratx, el que ideà les denúncies, implacables en la forma i en el fons. I el PSOE fou instal·lat en el poder, sota pal·li. Allà els socialistes varen aprendre que un escàndol judicial ben conduït tècnicament és poder.

Ara el viacrucis judicial és per a UM, per als que provocaren l'11-M d'Andratx, per als que humiliaren el PP, per als maquiavels d'aquell canvi.