Millor tancam l'any

Poc més de dues setmanes ens resten per al fum, fum, fum de 2009 i, en conseqüència, per a l'aniquilació d'un any que ni tan sols recordarem. I és que encara que ara jurem i perjurem que això és el caos i l'adéu del sistema, els qui ja començam a dur un parell d'anys mallorquins damunt cada espatlla sabem que, si som capaços d'oblidar pèrdues o situacions realment importants o doloroses del nostre àmbit privat, no aconseguirem retenir aquest annus horribilis. Supòs que aquesta premissa deu tranquil·litzar bona part de la classe política, els quals semblen disposats a vegetar per les institucions fins que no arribi l'hora de la festa de la democràcia.
Els experts asseguren que aquesta falta de memòria que ens afecta a tots no és més que una negació, una mica infantil, de tot plegat. Sense haver trepitjat cap facultat de psicologia, m'atreviria a apuntar-me a la sempre agradable secció de vaticinis i prediccions, perquè estic per jugar-m'hi la botonada que d'aquí a un any i mig les coses estaran, si fa o no fa, com ara. No cal ser gaire viva per saber que a Mallorca tenim dues grans capacitats molt desenvolupades: una és la de fer el ridícul amb alegria i, si és necessari, amb aire de solemnitat; i, l'altra, no manco important, és la de la conveniència: saludam quan ens convé i ens recordam del que volem en relació amb els interessos d'aquell moment. Així doncs, tranquils, tal vegada els nostres estadistes tenen raó i els còdis estètics d'aquests dies tenen una funció d'entreteniment, com les pel·lícules de la Disney, fantàstiques i amb moralina!!!