Aquesta setmana s'han tornat a sentir les velles queixes. Em refereixo a les reaccions davant les imatges dels engrillonats, aquest cop gent relacionada amb el socialisme català i amb convergència democràtica, tots esquitxats per casos de corrupció urbanística. Quan veiem l'assassí i el violador emmanillats i entrant en el jutjat, o dirigint-se a la presó després de declarar davant del jutge instructor -encara sense sentència judicial ferma- mai no sentim cap tipus de lament. Les malifetes d'aquesta mena de criminals ens mouen a un acord unànime, i ningú no alça la veu demanant la integritat, el dret a l'honor i a la pròpia imatge de l'estrangulador d'ancianes. Ara bé, davant els casos de corrupció tot està embolicat; hi ha bàndols, partits polítics, amistançats: ningú no vol que siguin 'els seus' els qui surtin retratats als diaris, o en aquestes tristes imatges a la televisió, on velles glòries polítiques del catalanisme recollien les seves pertinences en una bossa d'escombraries, engrillonats i defallits, aguantant-se els pantalons sense corretja, adreçant-se a un calabós que alguns diaris han tingut el mal gust de pintar i de descriure.

Quina satisfacció no senten molts davant aquesta realitat! Els ressentits veuen el potentat amb el cap cot cap al calabós i senten una immensa alegria. "És meravellós i edificant veure'ls emmanillats", ha dit el president cantàbric, i rematava: "Se'ls hauria d'exposar una estona perquè vegin que s'han de sotmetre, almenys -a banda dels anys que puguin passar a la presó-, al judici dels ciutadans, a la vergonya dels seus conciutadans i familiars". Qui així parla se suposa que és president d'una comunitat autònoma d'un país democràtic, però les seves paraules delaten que no sap de què parlem quan demanem la presumpció innocència, o quan els drets humans -formulats des del segle XVIII- ens prohibeixen les penes inhumanes o degradants. Aquest home polític demana que es faci un ús exemplar per als altres ciutadans dels acusats, idea més abolida des de fa dos segles i amb la qual s'enterrava directament l'Antic Règim: n'hi ha que voldrien encara càstigs enmig de les places públiques, tot perquè no acaben d'entendre quin ha de ser el paper del dret penal en un estat de dret modern i democràtic.

Aquesta falta de comprensió hauria de bastar per desacreditar-lo amb vista a exercir un càrrec públic, talment queda desprestigiat qui s'ha apropiat de diners que no eren seus. Voldria que els imputats en afers penals no fossin exhibits, sigui quin sigui el delicte del qual se'ls acusi. Amb la llei en la mà, té tant de dret a l'honor el polític dubtós com el suposat violador d'al·lotes. Tot i això, tampoc no acabo d'entendre com molts periodistes es queixen d'aquesta exhibició, quan és la televisió o el diari pel qual treballen el que mostra, lliurement, les imatges dels acusats. Potser els responsables periodístics d'aquest país podrien tenir la responsabilitat democràtica que no tenen els jutges, i deixar de banda aquesta mena de linxaments.