Sí, també vaig estar embarcat al Rainbow Warrior. El Rainbow Warrior és el vaixell insígnia de l'organització ecologista d'àmbit mundial Greenpeace. L'actual Rainbow Warrior va ser adquirit per l'organització ecologista a Hamburg el 10 de juliol de 1989, exactament quatre anys després que el primer Rainbow Warrior fos enfonsat pels serveis secrets de l'estat francès. És un dels vuit vaixells que formen la flota de Greenpeace per portar a terme les seves campanyes de defensa del medi ambient arreu del món. El Rainbow Warrior va ser la setmana passada a la costa mallorquina per fer una acció que va consistir en el fet que dos militants de l'organització varen pujar a bord del vaixell carboner Playa de Alcúdia. Segons Greenpeace, l'aportació de les energies renovables al sistema elèctric de les Illes Balears és molt baixa, ja que aquest es basa en la combustió de carbó i en l'ús de centrals de cicle combinat. Actualment, les Illes Balears podrien funcionar a base d'energies netes però, malgrat això, està projectat incrementar la xarxa existent i ni el Govern de les Balears ni l'espanyol no semblen avançar en la implantació d'energies renovables.

La presència del Rainbow Warrior a les nostres aigües m'ha fet retrocedir en el temps una quinzena d'anys i rescatar els dies que vaig navegar per aigües mediterrànies a bord del vaixell de Greenpeace. El mes de setembre de 1994 vaig estar embarcat al Rainbow Warrior durant una quinzena de dies i vaig poder participar en diverses accions directes no violentes per denunciar les emissions de CO2 de les centrals tèrmiques i el tràfic il·legal de fusta provinent del continent africà. Quinze anys després, conserv una sèrie de bons records d'aquella aventura, que probablement siguin les qüestions que més m'impactaren.

Record els horaris que fèiem, que lògicament venien marcats per la claror solar. Passades les sis de l'horabaixa, després d'haver sopat, sèiem a coberta, fèiem llargues tertúlies sobre temes ben diversos, parlàvem de qüestions relacionades amb les reivindicacions de l'organització, però també d'altres debats que m'interessava plantejar, com per exemple la necessitat, al meu parer, que Greenpeace s'organitzi seguint criteris de nacionalitats i no reproduint esquemes estatals. També record l'impacte -negatiu- que em va fer veure des de la coberta la, ja aleshores, sobreconstruïda costa valenciana. I això que encara no hi havia desembarcat en Francisco Camps i la seva tropa del Gürtel. La costa andalusa tampoc no quedava enrere. Em va encuriosir molt la relació que tenien els tripulants i voluntaris embarcats al vaixell amb els dofins.

Quan qualcú en veia un, hi havia festa. Finalment, allò que record que em va impactar i em va provocar diverses reflexions va ser la pròpia composició del personal embarcat allà. Al Rainbow Warrior hi havia dos grans grups de gent: els tripulants i els voluntaris. Els tripulants eren gent que duien anys fent feina al vaixell, apàtrides en un sentit literal. Mariners professionals amb un compromís amb la lluita de Greenpeace, però, sobretot, enamorats de la mar. La seva terra era la mar que cantava Lax'N'Busto. Els voluntaris eren gent jove, militants ecologistes que dedicaven tres mesos a viatjar amb el vaixell (prèvia estada d'un mes a la seu central d'Amsterdam de formació), preparar i organitzar les accions directes marca de la casa de Greenpeace i que, com la mateixa organització, saben que l'única manera de canviar les coses que no ens agraden és banyar-se (en aquest cas no només és llenguatge figurat) per aconseguir un món millor.