Carreteres de progrés?

TW
0

Les vint entitats convocants de la marxa de dissabte contra el pla de carreteres varen aportar cadascuna una dotzena de persones, suposant que cap dels participants hagués estat cridat a anar-hi de part de dues o més entitats. Llavors n'hi deu haver qualcuna que n'ha duit més, de marxaires, en solitari. Posem-ne trenta. Això és mobilització, diran alguns. D'altres més cauts admetran que per tres vots es poden perdre eleccions, així que dos-cents cinquanta exvotants podrien provocar un cataclisme. Per tres vots, també, es pot quedar fregant la barrera mínima, un dels assumptes que més preocupen, encara que no ho sembli, els líders de determinades opcions polítiques. Comentant off the record altres qüestions -el meu negre, respectuós com és amb l'off the record, es nega a consignar de què devien parlar-, el president de l'Obra Cultural Balear observava en l'acte dels premis Octubre, despús-ahir a València, certa mollor en alguns àmbits de la vida balear.

Deu ser aquesta mollor que impedeix que una convocatòria com la de dissabte arribi a les cinc-centes persones, o la puguem equiparar en participants a la marxa valenciana contra la corrupció política, el mateix dia. Per ventura encara no hem aconseguit visualitzar el vincle entre determinat model de creixement i la butxaca dels contribuents. És la següent passa, ara que ja tenim assumit que el suborn i la prevaricació només fa rics els corruptes a costa d'empobrir-nos a tots. Perquè n'hi ha que tenen molt clar que determinat model de creixement només ens pot fer més pobres, en tots els sentits. També en l'econòmic, encara que l'economia sempre es disfressa.

Vull dir que aquestes dues-centes cinquanta persones mereixen un monument. Podem emprar l'espai que deixi la verga franquista -dita "monòlit"- de sa Feixina per fer-hi un homenatge, quan el Pla ja s'hagi executat. Els darrers mobilitzats, en un moment en què la confiança en les institucions està sota mínims, i el convenciment general és que ja està tot pactat entre els qui ho havien de pactar, i tu ja m'entens. L'altra opció, més imaginativa -sominatruites!- seria deixar dempeus el monòlit citat i homenatjar els resistents fent un Pla racional i que respecti les promeses. Segur que n'hi hauria molts més de dos-cents cinquanta que ho aplaudirien. I ves que no tornàs una mica l'esperança...