Tot i les bones intencions del conseller Carles Manera, esperançat que nous empresaris se sumaran al projecte del palau de congressos i a l'hotel annex en el cas que el Grup Barceló compleixi la seva advertència d'abandonar, hi ha molts d'indicis que assenyalen que finalment la totalitat de la iniciativa s'haurà de sufragar amb doblers públics.

Es tracta d'una inversió d'enormes proporcions en temps de crisi, impulsada per la batlessa Aina Calvo, que sota l'obsessió de poder inaugurar una obra emblemàtica abans del 2011 ha embarcat la ciutat i la Comunitat per la via de l'endeutament en una obra de més que dubtosa rendibilitat. Matas elegí el lloc perquè, en conjuntura de boom econòmic, pensava soterrar l'autopista i obrir el palau i hotel a la platja.

Calvo, que ja tenia la crisi davant els ulls, descartà el soterrament i impulsà l'absurditat de fer un conjunt d'edificis per a milers de persones aferrat a l'autopista. La tudadissa de doblers públics pot marcar època. Quin empresari pot invertir en aquestes condicions.