Roc, no hi ha contradicció entre socialista i pura.
No sé a qué viene eso de meterse con el profesor Piña a raíz del palacio de congresos. Surrealista.
Jo he tingut en Piña de professor i vos puc dir que no anava de feina. Empalagós i vaguet, l'home, per ser misericordes. Va ser un insult que el fecin professor honorari. Es creu un set ciències i no fa el pam d'un ca assegut. Acadèmicament és a mil anys llum de Font i Rius o del mateix Santamaría, que sí treballaren i investigaren. Com que m'aprovà a la primera, puc dir sense rencor que el show de la darrera classe amb exalumnes "il·lustres" va ser una bajanada enorme. Però quina rialla! Nomès faltava la "professora" Calvo fent claca.
Dijous passat el "company sentimental" de na Calvo i col·laborador del (In)mundo va retre pleitesia a Roman Piña Oms en la presentació d'un llibre acompanyat de gent tan nostra com José Ramón Bauzá, Alvaro Middelman, els NIgorra o el bisbe Murgui. Està tot dit.
És impresentable que na Calvo continuàs un projecte malconcebut que només interessava als empresaris del sector turístic, i del qual ara tots en fugen com a moixos escaldats. Per llogar cadiretes, si no fos que aquest engendre ho pagarem entre tots els ciutadans balears. Batlessa socialista? Au venga: una pura!
Una altra herència enverinada de la nefasta gestió d'en Matas, na Cirer i companyia!!! Més hagués valgut que es quedàssin mans plegades sense fer res, i no fer els desastres que hem hagut de veure i patir...
ido si ningu el vol fer, que el llevin i facin un parc. Els contribuients no tenim perque carregar amb projectes que ningu els vol i son de mes que dubtosa rendibilitat economica i social.
Especular és l'ofici real de la classe política.
Evident guerra Pere Serra-Aina Calvo.
A mi em fa el mateix si voleu llegir l'oposició del Balears al Palau de Congressos en la seva ubicació actual perquè és la postura més racional i més assenyada per bé que els moviments ciutadans, erròniament, callin davant d'aquest disbarat, que si l'hagués fet la dreta ja haurien posat el crit al cel. Encara seríem a temps d'aturar aquest disbarat, donar-li el mateix final que l'hotel de Monnàber i evitar fer-ne una de tan grossa que plorarem: més val perdre que perdre més.