Un edifici enderrocat de nit. Set persones mortes. Aquí, a Palma. El món s'atura davant una tragèdia d'aquesta magnitud. I no es pot fer més que retirar-ne les runes i sentir el dol per la mort d'aquests ciutadans. Hauríem pogut esser qualsevol de nosaltres. I després els mitjans de comunicació hem de fer la nostra feina. El seguiment és massiu per als mitjans estatals. Opinions, vivències, valoracions, causes. I ens feim pregunes sobre l'estat dels edificis. La psicosi arriba a punt de pensar que davant un crui pot haver-hi un possible enderrocament. Tot això preocupa, i molt. Perquè les persones que han finat no ho poden contar, però han destapat un problema greu i que fa obrir els ulls als ajuntaments, propietaris, llogaters... per evitar futures tragèdies.

Ens hem de prendre seriosament aquests temes del dia a dia. I, mentrestant, el fantasma de corrupció política torna a envair televisions, ràdios i diaris. Esquitxa qualsevol partit, càrrec, institució... Deu ser tot això, la democràcia? Deu ser això, que el sistema funciona? I que al final, com diuen els refranys, el temps ho posa tot al seu lloc. I qui la fa la paga? Hem de tornar al respecte a les petites coses, als valors, a l'ètica de la bona feina. Si no, malgrat caiguin edificis i es continuïn produint detencions, si no posam les bases, els bons fonaments, no assolirem mai una vertadera societat del benestar per a tothom.