nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
23°

Tan sols renou

Sovint intent imaginar-me com deu ser viure al món irreal en el qual viuen els polítics. És un exercici molt relaxant i, de fet, estimula la imaginació. Només cal posar-se en situació; un món amb obstacles on només guanya el que aconsegueix romandre més temps assegut a la cadira del poder. És un viatge complicat, que ningú es confiï, perquè sorgeixen incòmodes companys, indesitjables socis, astuts enemics, conflictes, traïcions, contradiccions... Al principi es presenten entrebancs que poden parèixer insalvables, però la pràctica i el tenir clar els objectius farà que res no es pugui justificar. Per posar en pràctica aquest exercici no es necessita cap habilitat especial, tan sols saber-te evadir dels prejudicis ètics que normalment regeixen la nostra vida al món real, aquests que ens fan sentir tan malament quan hem d'acabar acceptant una cosa que atempta contra els nostres principis. Posats en situació, només hem de deixar fer la nostra imaginació...

Encara que, en principi, no ho sembli entre aquest món imaginari i el nostre real, el de diari, existeixen alguns punts en comú especialment a l'hora de parlar de triomfadors. I és que aquí, allà i allà deçà els que guanyen la cursa no són els més bons, sinó els que més padrins, panxes agraïdes o favors han sabut acumular. Basta una ullada a l'expedient acadèmic de la majoria dels nostres caps i polítics per adonar-nos que la justícia és habitualment pura utopia. Després d'estar-nos una estona raonable amb l'exercici d'imaginació podem tornar a la nostra vida quotidiana i continuar fent números per veure com pagam la hipoteca al banc de torn, no sigui cosa que els seus consellers delegats es quedin sense una bona indemnització. Com que els números ens deprimeixen, millor ho deixam estar guardat al calaix dels desastres sense solució i ens dedicam de ple a cultivar la nostra vida social.

Encara així, no hi ha dinars, sopars o reunions que s'escapin del desànim i l'estupefacció per la situació política i econòmica. Sembla que estam abocats a una tragèdia que dia a dia, portada rere portada empitjora. La justícia s'ha acabat convertit en una gran passarel·la de moda on sempre desfilen els mateixos, mentre que els altres miren cap a un altre costat. Els interminables sumaris judicials ens relaten jugades milmilionàries de monopoly i a les redaccions dels periòdics es reserven pàgines diàries pels nous casos de corrupció. I tot això passa al nostre món real, el que vivim a cop d'escàndol i imputacions. A l'altre, les coses no són traumàtiques, són senzillament renou.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Anna, fa mes de 12 anys
Crec que, de la mateixa manera que un metge s'ha d'acostumar al dolor i a la mort o ha de deixar l'ofici, els polítics s'han d'acostumar a viure amb la mentida i amb la dignitat anastessiada o han de deixar l'ofici... I jo no veig que n'hi hagi cap que voluntàriament el deixi.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente