Avui, que ja s'han emplenat moltes planes sobre la corrupció i encara en falten moltes més, m'atreviré a fer un pronòstic sobre la resolució judicial d'alguns dels casos. El primer, dir que és més que probable que n'hi hagi més, que els coneguts són la punta de l'iceberg. En segon lloc, perquè no ens hauríem de deixar dur pels enemics del sistema, cal recordar que no és la democràcia la que ens du la corrupció, sinó la que ens aporta els instruments, la independència judicial i la llibertat d'expressió que ens permeten que siguin coneguts i jutjats. I la darrera de prèvia i que massa sovint se'ns oblida: la ciència jurídica no es correspon amb el que entenem per ètica i menys amb el que hauria de ser la responsabilitat política.

Per començar pel darrer, per Can Domenge, allò conegut fins ara em porta a la convicció que tot el procediment del concurs és moralment dubtós i fa un tuf insuportable, però la pudor no és delicte. Si hi ha condemnes, seran per als qui facilitaren informació privilegiada als guanyadors; si es demostra, evidentment. La resta, és a dir, els qui feren el plec de condicions i els qui votaren en plenari l'adjudicació, només hi tenen responsabilitat política que, com sempre, no assumiran, i moral despistada, la qual cosa no és novetat.

Per Son Oms, no tenc cap dubte que han aglapit promotors i advocats sense escrúpols i que, "casualment", alguns tenen la condició de polítics. Però se'ls jutjarà com a golafres i, difícilment, serà delictiva l'actitud immoral d'aprofitar-se d'aquesta "casualitat". Un cas a part, i per demostrar que les raons jurídiques responen a proves i no a conviccions, els imputats en la peça separada dels 12.000 euros d'un informe fictici carregaran amb tot el pes de la llei.

Del Palma-Arena, fer un pronòstic personalitzat exigiria un espai que no tenc. Rebrà el publicista que guardava les proves dels delictes perfectament arxivades. A la resta, possiblement se'ls aglapirà per delicte fiscal (solució: pagant sant Pere canta) i per falsedat documental. La prevaricació és clara, però rebrà qualque funcionari, i l'enriquiment il·lícit mal de condemnar. I consti que evidències d'aquest en tendrem més de les que la vergonya del comú dels mortals suportaria a sobre (ells, aniran tranquils pel carrer).

Com veis, s'omplen massa espais, unes vegades per desconeixement i altres per mala llet, amb opinions que mesclen l'ètica, la política i la llei. I que, massa sovint, es confonen les deduccions lògiques amb les evidències judicials. Cal recordar-ho per destriar la informació de la manipulació però, sobretot, les il·lusions polítiques de la realitat jurídica. En cas contrari, les sentències seran frustrants i les responsabilitats polítiques, si seguim lligant-les a les condemnes, impossibles d'exigir.