Avui, que ja s'han emplenat moltes planes sobre la corrupció i encara en falten moltes més, m'atreviré a fer un pronòstic sobre la resolució judicial d'alguns dels casos. El primer, dir que és més que probable que n'hi hagi més, que els coneguts són la punta de l'iceberg. En segon lloc, perquè no ens hauríem de deixar dur pels enemics del sistema, cal recordar que no és la democràcia la que ens du la corrupció, sinó la que ens aporta els instruments, la independència judicial i la llibertat d'expressió que ens permeten que siguin coneguts i jutjats. I la darrera de prèvia i que massa sovint se'ns oblida: la ciència jurídica no es correspon amb el que entenem per ètica i menys amb el que hauria de ser la responsabilitat política.
Per començar pel darrer, per Can Domenge, allò conegut fins ara em porta a la convicció que tot el procediment del concurs és moralment dubtós i fa un tuf insuportable, però la pudor no és delicte. Si hi ha condemnes, seran per als qui facilitaren informació privilegiada als guanyadors; si es demostra, evidentment. La resta, és a dir, els qui feren el plec de condicions i els qui votaren en plenari l'adjudicació, només hi tenen responsabilitat política que, com sempre, no assumiran, i moral despistada, la qual cosa no és novetat.
Per Son Oms, no tenc cap dubte que han aglapit promotors i advocats sense escrúpols i que, "casualment", alguns tenen la condició de polítics. Però se'ls jutjarà com a golafres i, difícilment, serà delictiva l'actitud immoral d'aprofitar-se d'aquesta "casualitat". Un cas a part, i per demostrar que les raons jurídiques responen a proves i no a conviccions, els imputats en la peça separada dels 12.000 euros d'un informe fictici carregaran amb tot el pes de la llei.
Del Palma-Arena, fer un pronòstic personalitzat exigiria un espai que no tenc. Rebrà el publicista que guardava les proves dels delictes perfectament arxivades. A la resta, possiblement se'ls aglapirà per delicte fiscal (solució: pagant sant Pere canta) i per falsedat documental. La prevaricació és clara, però rebrà qualque funcionari, i l'enriquiment il·lícit mal de condemnar. I consti que evidències d'aquest en tendrem més de les que la vergonya del comú dels mortals suportaria a sobre (ells, aniran tranquils pel carrer).
Com veis, s'omplen massa espais, unes vegades per desconeixement i altres per mala llet, amb opinions que mesclen l'ètica, la política i la llei. I que, massa sovint, es confonen les deduccions lògiques amb les evidències judicials. Cal recordar-ho per destriar la informació de la manipulació però, sobretot, les il·lusions polítiques de la realitat jurídica. En cas contrari, les sentències seran frustrants i les responsabilitats polítiques, si seguim lligant-les a les condemnes, impossibles d'exigir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hi ha ingenyeria genètica, ingenyeria nuclear, electrònica, mecànica, post-industrial, etc. Noltros oferim ingenyeria aplicada. Aplicada al perfeccionament i la utilització de les tècniques de: Finançament Evident. Tot legal, naturalment. No ho creu? Consulti el nostre gabinet!
Enemics des sistema tant poder esser es feixistes, que són es qui argumenten que sa democràcia du sa corrupció ("es roben moltes carteres dins es tramvies, idò llevam es tramvies"), com es anarquistes, que mantenen que sa relació de jerarquia, en aquest cas entre autoritats i governats, fa que ses primeres disposin d'unes prerrogatives (privilegis) que no tenen es segons, evidentment més en una dictadura que en una democràcia formal, i això els dóna oportunitat d'obtenir avantatges com ara enriquir-se, que es altres no tenen. Hi ha enemics des sistema i enemics des sistema
Concidesc amb tu Ferran. N'hi ha que ja canten victòria just perquè a la fi n'han imputat un bon grapat. Emperò, en aquestes Illes, ésser imputat o fins i tot culpable, no significa un condemna. I si no que els ho demanin a tots els que haurien d'haver estat condemnats pel cas Túnel de Sóller, per posar un exemple. De moment, bona ratxa: d'ençà la democràcia, que esl dos presidents que hi ha hagut, mestre i deixebles, han estat encausats. El primer, en Cañellas, se n'escapà perquè va prescriure. el seu deixeble, en Matas, és molt probable que ni hagi de recórrer a aquesta argúcia. Sobretot si té amics com en Pumpido. Quina carta/amenaça esgrimeix, que fa tanta por al PSOE de Madrid? Informació sobre en Chávez, tal volta? Si tanmateix ja l'han blindat amb un ministeri, com es va fer en el seu moment amb el mateix Matas, o Piqué. Què té que els fa tanta por que s'arrisquen a fer el paperot salvant-lo tnat com poden?