Àlex Rovira ha escrit La bona vida i La bona sort, i ara, tot aprofitant la conjuntura, presenta La bona crisi, al Cara a cara del D+. La bona crisi?, dirà algú, afegint-hi: Quina barra! Bé, són maneres d'enfrontar-s'hi, a la crisi: a alguns els condemna a la desesperació i a altres els empeny a escriure un llibre. AR manté una vella posició, que mai no ha estat completament derrotada: el bonisme. Hi parla contínuament d'aprofitar la crisi, gestionar la crisi i similars, i de tant en tant Antonio San José l'interromp i li diu: "Sí, però pensi en els aturats i els acomiadats de la feina...".

I AR demostra que hi pensa, i els recorda que "allò important no és la realització dels nostres desigs, sinó allò que els desigs fan perquè en realitzem", i coses similars, intercalant expressions com "posar-se les piles" i metàfores sobre el patiment dels cucs de seda quan surten de la crisàlide, que estan molt bé si ets un cuc de seda però que potser no són tan efectives si ets un camioner o un venedor de recanvis de cotxe. No diu res que faci mal, ni que sigui mentida, això no, però em sembla que els informatius continuaran parlant de la crisi.